La capacitat dels individus per aconseguir una feina i progressar professionalment, és a dir, la seva ocupabilitat, serà determinant en el procés de reducció de l'elevada taxa d'atur espanyola, que es va situar en el 21,2% en el 3T 2015. Aquest Focus analitza l'ocupabilitat de la força laboral espanyola amb la finalitat de detectar les principals àrees de millora.

Un factor clau per augmentar la probabilitat que les noves incorporacions al mercat de treball trobin una feina és que la seva formació s'adeqüi a allò que demanda el mercat. En aquest sentit, seria desitjable que els graus universitaris que rebessin un major volum de matriculats fossin els que presenten una taxa d'atur més baixa. No obstant això, les dades més recents, corresponents al curs 2014-2015, mostren que això no és així: gairebé el 30% de les matriculacions es van concentrar en les titulacions del tercil més alt de la taxa d'atur, com arquitectura o art. En canvi, llicenciatures amb poc atur, com ciències matemàtiques o estadístiques, van rebre menys de l'1% de les inscripcions (vegeu el primer gràfic). Per tant, sembla que una millor coordinació entre l'oferta de places educatives i la demanda de treball podria ajudar a augmentar l'ocupabilitat dels individus que entren al mercat.

Un altre factor fonamental que determina l'ocupabilitat és que la formació rebuda permeti desenvolupar les habilitats necessàries per exercir una determinada feina. Segons les dades del 2015 de l'OCDE, el 41% dels adults amb estudis superiors van obtenir un resultat baix en el test d'habilitats professionals, en relació amb el 27% de la mitjana de l'OCDE (vegeu el segon gràfic). Per tant, el nivell de coneixements de la població adulta sembla limitat, fins i tot per als diplomats de tercer grau, la qual cosa exigeix una revisió obligada dels programes impartits.1

La situació encara és més preocupant si es té en compte que, en els últims anys, la població s'ha polaritzat en dos grups, els qui no van finalitzar els estudis de grau mitjà i els graduats superiors, i ha generat un dèficit d'oferta important en el segment educatiu mitjà. Aquesta distribució bipolar dels nivells educatius contrasta amb el que s'observa en altres països. Així, en el 2T 2015, mentre que només el 22% dels individus espanyols entre 25 i 64 anys tenia estudis mitjans, a Alemanya s'arribava al 59%. En canvi, el 43% de la població espanyola en aquesta franja d'edat té un nivell educatiu inferior, en relació amb el 13% de l'alemanya.

El baix percentatge d'individus amb estudis mitjans a Es­­panya és resultat de l'elevada taxa d'abandonament es­­colar i de la baixa utilització del sistema de formació professional (FP). D'una banda, el percentatge de ninis (joves que ni estudien ni treballen) continua sent molt elevat a Espanya (del 27%, en relació amb el 15% de la mitjana de l'OCDE). D'altra banda, el pes de l'FP és reduït, i, per tant, també ho és el de la població amb competències específiques. En aquest sentit, la reforma de l'FP del 2011 (Reial decret 1147/2011) va fer alguns passos en la direcció correcta, ja que facilita, per exemple, la transició des de l'educació secundària d'orientació acadèmica (ESO) cap a l'FP, la qual cosa hauria de contribuir a reduir el fracàs escolar. No obstant això, l'FP de grau mitjà continua tenint problemes de desajustament amb la demanda laboral, en gran part per l'escassa col·laboració amb les empreses en el disseny dels programes. En definitiva, posar el focus en les polítiques que ajudin a incrementar l'ocupabilitat de la força laboral serà crucial per reduir l'elevat atur.

1. Vegeu García Perea, P. i Molinas, C. (2015), «Acabar con el paro ¿queremos? ¿podremos?», Fundación de Estudios Financieros.