Ara que la recuperació espanyola guanya intensitat, l'evolució dels salaris ha tornat al centre del debat econòmic. La raó principal és que, tot i que és cert que la millora del mercat de treball es va consolidant mes rere mes, també ho és que la taxa d'atur continua sent molt elevada. En aquest Focus, analitzem la relació històrica entre salaris1 i atur (coneguda com corba de Phillips)2 en l'economia es­­­pa­­nyola per entreveure la possible evolució dels salaris en els pròxims trimestres.

El 2007, l'any anterior a l'inici de la recessió econòmica i després d'una dècada molt expansiva, els salaris van augmentar el 4,7% en termes nominals (l'1,9% en termes reals) i la taxa d'atur es va mantenir en cotes relativament baixes (del 8,2%, de mitjana). A partir del 2008, va començar un període d'ajust brusc del mercat laboral, caracteritzat per una elevada destrucció d'ocupació. Al mateix temps, els increments salarials van iniciar una via descendent (vegeu el primer gràfic). En concret, per cada punt percentual d'augment de la taxa d'atur, el creixement dels salaris es va reduir en 0,45 p. p. (0,35 p. p. en termes reals). Aquesta sensibilitat és comparable, tot i que una mica inferior, a la que es va produir durant la recessió del 1992-1993, de –0,65 p. p. en termes nominals (–0,37 p. p. en termes reals), la qual cosa evidencia que els salaris a Espanya, com en altres economies avançades, creixen me­­­­nys durant les recessions.

Aquest comportament no té la mateixa intensitat en les recuperacions. En particular, al començament d'una etapa expansiva, quan l'atur encara és elevat, els salaris responen menys a la millora de l'economia. En general, els salaris comencen a repuntar quan la taxa d'atur se situa per sota del seu nivell estructural.3 Si parem esment a la sortida de la recessió del 1993, constatem que els increments salarials nominals es van mantenir estancats al voltant del 3% en el període 1994-2000, percentatge que representa un increment inferior a la inflació, del 3,2% de mitjana en aquest mateix període. Llavors el ritme de creixement dels salaris no es va incrementar fins que la taxa d'atur es va situar, aproximadament, per sota del 12%.4

En l'actual recuperació econòmica, malgrat que la taxa de creació d'ocupació es va situar, segons l'EPA, en un notable 3,0% interanual en el 2T 2015, la taxa d'atur continua sent molt elevada (del 22,4%). En aquest context, i mentre la taxa d'atur no es redueixi de forma significativa, cal esperar que els increments salarials per al conjunt de l'economia siguin limitats, tal com ho prediu la corba de Phillips a l'inici d'una etapa expansiva. No obstant això, una anàlisi sectorial revela que no tots els sectors d'activitat es troben en la mateixa posició cíclica. D'aquesta manera, és probable que els salaris repuntin abans als sectors que disposen d'un marge més ajustat per augmentar la producció amb els recursos laborals disponibles.

En conclusió, els salaris són un factor clau per a la competitivitat empresarial, i, per aquest motiu, caldria vigilar-ne de prop l'evolució per no fer perillar els guanys de competitivitat assolits en els últims anys. Per evitar aquest risc, tal com ho recomana l'FMI en l'informe anual sobre l'eco­­no­­mia espanyola, seria aconsellable una major vinculació dels salaris a les condicions específiques de cada sector d'activitat o de cada empresa.

1. Els salaris es defineixen com la remuneració per assalariat a temps complet de comptabilitat nacional.

2. El treball original de l'economista neozelandès William H. Phillips (1958) va trobar una relació negativa entre el creixement dels salaris i la taxa d'atur al Regne Unit.

3. La taxa d'atur estructural és la que correspon a una economia en què la producció assoleix la seva producció potencial i, en conseqüència, no és directament observable.

4. En el període 2001-2007, els salaris nominals van augmentar el 3,7% i la taxa d'atur es va situar, de mitjana, en el 10,5%.