Els exchange-traded funds (ETF) són una de les innovacions financeres més destacades dels últims anys. La seva expansió ha estat meteòrica, i això ha obert interrogants sobre les implicacions per al sistema financer global, tant en termes d'eficiència com d'estabilitat. En conjunt, els pros dominen sobre els contres.

Els ETF són fons d'inversió en què les participacions es compren i es venen en borsa de la mateixa manera que les accions. Un ETF inverteix en qualsevol tipus d'actiu (bons, accions, primeres matèries, immobles, etc.) i els partícips poden comprar i vendre les participacions en qualsevol moment de la sessió borsària. A aquesta característica distintiva (que els dóna el nom) se n'uneix una altra (que els ha donat la fama): repliquen la composició d'un índex determinat i, per tant, l'inversor rep la rendibilitat associada a aquest índex (ja sigui de renda variable, renda fixa, divises o altres actius, o combinacions d'aquests índexs).

Una liquiditat elevada i una gestió passiva conflueixen per atorgar als ETF notables atractius. Primer, l'operativa és immediata: els inversors poden comprar o vendre amb efecte immediat, tot i que penalitzat fiscalment, participacions a través d'internet, fins i tot en borses estrangeres, i les quantitats mínimes d'inversió solen ser modestes (entre 0 i 600 euros). Segon: el baix cost (la comissió de gestió és inferior a la dels fons d'inversió ordinaris i els hedge funds). Tercer, la major senzillesa del perfil rendibilitat-risc: l'estratègia d'inversió i la selecció d'actius de cada ETF són ben conegudes pel partícip, en contraposició a la discrecionalitat del gestor en el cas dels fons ordinaris (de gestió activa) i en el dels hedge funds. Quart, la flexibilitat i la versatilitat: el catàleg d'ETF cobreix un ventall molt ampli d'actius i d'estratègies. Els pioners i més coneguts són els anomenats ETF beta, que repliquen un índex en què les ponderacions es basen en la capitalització (per exemple, l'Ibex 35). Els beta+ ofereixen exposició a la rendibilitat d'un índex, amplificada en direcció llarga (ETF palanquejat) o curta (ETF invers). Els smart beta permeten l'exposició a estratègies més elaborades, com la inversió value, growth o small caps, amb diversos criteris de ponderació d'actius. Finalment, els ETF alpha ofereixen una gestió passiva, però amb l'aspiració d'assolir rendiments per damunt del mercat, basant-se en criteris de selecció d'actius i de gestió de cartera, relacionats amb la identificació de tendències generals i de cicles macrofinancers o amb la selecció d'accions concretes (per exemple, el price momentum).

Gràcies a aquests elements, els ETF han tingut un gran èxit comercial entre els inversors minoristes i institucionals. Els més de 1.400 ETF disponibles a nivell mundial sumen un volum d'uns tres bilions de dòlars, després de créixer el 28% anual de mitjana des del 2003. Ja han superat els hedge funds, tot i que encara queden lluny dels fons d'inversió ordinaris.

Pel que fa a l'eficiència del sistema financer en conjunt, els ETF hi contribueixen de forma favorable: permeten accedir a mercats, a actius i a estratègies abans remots o reservats a especialistes, la qual cosa amplia les possibilitats de diversificació de les carteres de tot tipus d'inversors (inclosos els particulars amb baix volum), i ajustar el perfil de risc a les preferències de cadascun. Els ETF no haurien de ser un inconvenient per al correcte funcionament dels preus de mercat, tenint en compte la seva flexible oferta i que, en última instància, reflecteixen els preus dels actius subjacents. Tampoc haurien de distorsionar l'assignació eficient de recursos als esmentats actius. A més a més, redueixen els costos d'intermediació financera que suporta l'inversor.

No obstant això, l'impacte dels ETF sobre l'estabilitat fi­­nancera té clarobscurs. En concret, la seva elevada liquiditat és una arma de doble tall. En un ETF, la liquiditat acompleix un paper diferent al de les accions, ja que depèn dels actius que el componen i de la capacitat de l'emissor per crear i per suprimir participacions en funció de la demanda. Això fa que l'ETF sigui un producte molt flexible, el preu del qual està molt més determinat pels preus dels actius subjacents que per la pròpia oferta i demanda. Però la inquietud deriva del que pot succeir en cas de pànic venedor: els ETF podrien accelerar i retroalimentar les vendes, en especial per la figura dels ETF palanquejats. Afortunadament, els reguladors i els supervisors internacionals són conscients que aquest risc requereix regulació, vigilància i, en cas necessari, actuació.