Un dels factors que més ha contribuït a millorar el saldo corrent en els últims anys ha estat la correcció de la balança de rendes primàries,1 que ha passat d'un dèficit superior als 30.000 milions d'euros el 2008 a un dèficit de poc més de 6.000 milions d'euros el 2014. Aquesta millora representa el 25% del canvi experimentat pel saldo co­­rrent, un element addicional que ajuda a posar en perspectiva la importància de l'evolució del saldo de rendes primàries per a l'economia espanyola.

El canvi del saldo de rendes reflecteix, en part, la situació que ha travessat l'economia espanyola en els últims anys. Atès que la recessió econòmica ha estat especialment intensa a Espanya, les inversions realitzades per particulars i per empreses estrangeres al país han rendit menys que les inversions espanyoles a l'estranger. Aquest cas és es­­pecialment rellevant per a les inversions en cartera o per a la inversió estrangera directa. No obstant això, sembla que aquesta dinàmica canviarà: a mesura que la recuperació de l'economia espanyola vagi guanyant tracció, també creixerà la rendibilitat de les inversions a Espanya, situació que beneficiarà els inversors internacionals. Naturalment, aquesta circumstància quedarà reflectida en el saldo de rendes, atès que desfarà una part de la millora dels últims anys.

No obstant això, a curt i mitjà termini, la reculada no serà total. L'evolució del rendiment del deute afavorirà els pagaments de l'economia espanyola a la resta del món, ja que els tipus d'interès es mantindran en nivells molt reduïts en els pròxims anys. Si tenim en compte que el 47% del total dels passius que posseeix Espanya en relació amb l'exterior són en forma de deute,2 aquesta tendència és crucial per a l'evolució del saldo de rendes. A tall il·lustratiu, esperem que el tipus d'interès del deute públic espanyol a 10 anys se situï, de mitjana, en l'1,7% el 2015, 1 p. p. per sota del registre del 2014.3 Aquesta reducció en el cost del deute comportarà, aproximadament, un estalvi de 2.000 milions d'euros.

De tota manera, és important destacar que aquest punt de suport per a l'economia espanyola és temporal. A mesura que el tipus d'interès es vagi normalitzant, situació que esperem que comenci a partir de l'any vinent, el cost del deute augmentarà. Una correcció de caràcter permanent de la balança de rendes hauria de procedir de factors estructurals, com superàvits més elevats del saldo comercial de béns i de serveis, que donin lloc a una menor posició deutora neta de l'economia espanyola i, en conseqüència, a uns pagaments inferiors a la resta del món.

1. La balança de rendes primàries recull, principalment, la diferència entre els ingressos registrats en concepte d'interessos, dividends i beneficis generats pel capital de les inversions que els residents espanyols tenen a la resta del món i els pagaments sobre els mateixos conceptes que els no residents tenen a Espanya. A grans trets, són els ingressos i els pagaments resultants dels actius que els espanyols tenen a l'estranger i dels passius enfront de la resta del món.

2. El pes del deute en els actius estrangers en mans espanyoles és menor, en concret del 25%.

3. Gran part del deute és públic (el 43% del total del deute). L'evolució del tipus d'interès del deute corporatiu és molt similar a la del tipus d'interès del deute públic.