En els últims anys, els fluxos d'inversió cap als països emergents han registrat oscil·lacions significatives en funció de l'evolució de les condicions financeres globals. Sense anar més lluny, encara perdura el record de les turbu­­lències registrades en aquests països fa exactament dos anys, quan Ben Bernanke, que llavors era president de la Reserva Federal, va anunciar que el final dels estímuls monetaris podia estar més a la vora del que s'havia previst en aquell moment. Atès el precedent, no és estrany que un dels principals focus d'incertesa existents als mercats financers de cara als pròxims mesos giri al voltant de l'im­­pacte que les pujades de tipus oficials als EUA puguin tenir sobre les decisions d'inversió cap al bloc emergent.

En uns mercats financers cada vegada més integrats, els determinants de la inversió cap als països en vies de desenvolupament responen, en gran part, a factors de caràcter global. Aquest és el cas, per exemple, del grau d'aversió al risc imperant als mercats financers. En efecte, atès el ma­­jor risc generalment associat a les inversions realitzades als països emergents, s'observa que l'afluència de ca­­pitals sol disminuir de forma significativa durant els períodes d'elevada volatilitat i incertesa als mercats financers. No obstant això, hi ha indicis que suggereixen un augment recent del grau de diferenciació per part dels agents financers a l'hora de prendre decisions d'inversió en aquests països. El primer gràfic confirma aquesta afirmació. Així, l'evolució dels índexs borsaris de 17 dels principals països en vies de desenvolupament mostra un perfil cada vegada menys homogeni (o, el que és el mateix, la variància explicada pel seu factor comú es redueix de forma constant en els últims mesos). Aquest resultat posa de manifest la importància creixent que exerceixen els factors de caràcter idiosincràtic de cada país a l'hora d'atreure fluxos inversors. En aquest sentit, l'experiència històrica evi­­dencia múltiples aspectes que contribueixen a aquesta diferenciació, entre els quals destaquen els desequilibris existents en cada economia (tant a nivell intern com ex­­tern), les expectatives de creixement o l'estabilitat de l'en­­torn regulador i institucional.

Un reflex d'aquesta major diferenciació és la variació de la sensibilitat de la renda variable emergent als canvis en l'aversió al risc global (aproximada per l'índex VIX de volatilitat implícita de la borsa nord-americana).1 Així, els països on més ha augmentat aquesta sensibilitat, Rússia i el Brasil, són, precisament, els que han registrat un deteriorament més intens de l'escenari econòmic en l'últim any. En el cas rus, un augment del 18% de la volatilitat de l'S&P 500 (similar al registrat en el període de turbulències del maig del 2013) comportaria una caiguda de l'índex borsari del 10%. A l'altre extrem de l'espectre, se situa la borsa índia, la vulnerabilitat de la qual a la volatilitat als mercats financers s'ha reduït de forma significativa en l'últim any i mig, resultat coherent amb la correcció dels desequilibris de la seva economia.

En definitiva, l'evolució dels actius financers dels països en vies de desenvolupament presenta símptomes d'una di­­ferenciació creixent. Conseqüentment, cal abordar els inte­­rro­­gants que l'inici de la normalització monetària als EUA planteja en relació amb la inversió en aquests mercats amb un enfocament que contempli les particularitats dels diferents països.

1. Paràmetres obtinguts a partir de la regressió lineal:

ln(bit) = α + (α′ x d14) + (β x ln(VIXt)) + (β′ x ln(VIXt) x d14). On bit és l′índex borsari del país, VIXt és la volatilitat de l′S&P 500 i d14 és una variable binària amb valor 1 a partir del 2014 i 0 en cas contrari. El coeficient β′ recull el canvi en la sensibilitat de la renda variable a augments del VIX.