La destrucció d'ocupació a Espanya va ser molt significativa durant la crisi iniciada el 2008. No obstant això, des del començament de la recuperació, en el 3T 2013, la creació d'ocupació ha recuperat el vigor. En aquest Focus, s'a­­na­­litza fins a quin punt el fort increment de l'ocupació durant els primers trimestres d'una recuperació econòmica és un fenomen habitual després d'una crisi caracteritzada per un ajust molt significatiu en les hores treballades. En aquest cas, es podria esperar un alentiment quan se superi el procés inicial de reajustament de les plantilles.

Les recessions econòmiques associades a una crisi bancària i a un boom immobiliari es caracteritzen per ser més profundes i més duradores i per comportar una major des­­trucció de llocs de treball, sobretot al sector de la construcció. Aquest patró correspon a l'observat als EUA i a Es­­panya en la crisi del 2008 (vegeu el primer gràfic). L'e­­vo­­lució de l'ocupació en la recuperació, però, és una mica diferent als dos països. La recuperació nord-americana, que va començar en el 3T 2009, va ser qualificada de recuperació sense ocupació (jobless recovery), per la falta de dinamisme del mercat de treball malgrat la millora de l'activitat econòmica. Conseqüentment, als EUA, mentre l'economia creixia al 2,6%, l'ocupació va caure el 0,3% anual el 2010, el primer any de la recuperació. Una de les explicacions que s'han donat per a aquest fenomen és la falta de confiança en la capacitat de creixement de l'economia nord-americana, la qual cosa va retardar les decisions de contractació dels empresaris. Així i tot, a partir del 2011, a mesura que la recuperació es mostrava més sòlida, es va consolidar la millora del mercat laboral (de mitjana, l'aug­­ment de l'ocupació va ser de l'1,7% anual entre el 2011 i el 2014).

En el cas espanyol, la recuperació va trigar més a arribar. Però, des de la seva fase inicial, l'increment de l'ocupació ha estat considerable, prou, fins i tot, per ser qualificada d'intensiva en ocupació. La creació de llocs de treball és, fins i tot, més vi­­gorosa quan s'exclouen els sectors més afectats pel cicle recessiu (l'immobiliari i el financer) i el pú­­blic, la qual cosa palesa que la generació d'ocupació és generalitzada a tots els sectors. A més a més, els avanços de l'ocupació en aquesta fase de recuperació han estat significatius en comparació amb l'episodi del 1993 (vegeu el segon gràfic).

En relació amb els casos espanyol i nord-americà, l'e­­vo­­lució de l'ocupació a Alemanya, a França i al Regne Unit ha estat molt diferent, tant durant la gran recessió com en la recuperació. En aquests països, el deteriorament inicial de les expectatives empresarials va ser més contingut, de ma­­nera que els empresaris van mostrar una major predisposició a mantenir la força laboral malgrat la caiguda de la demanda. A Alemanya i a França, a més a més, no va haver-hi l'ajust immobiliari i, al Regne Unit, va ser menor que als EUA i a Espanya. Durant la fase de recuperació, no va haver-hi creació d'ocupació a França. Tampoc la va haver a Alemanya en la fase inicial de recuperació, ja que, al llarg de la crisi, els empresaris havien pre­­servat les plantilles gràcies als mecanismes d'ajust de les hores de treball.1 Al Regne Unit, l'ocupació va continuar creixent, perquè la forta contenció sa­­larial va permetre que el factor treball continués sent relativament barat en comparació amb el factor capital, de ma­­­­nera que es va optar per augmentar la contractació.2

En definitiva, la comparativa internacional evidencia la major volatilitat de l'ocupació en l'economia espanyola. En certa manera, ja que la destrucció d'ocupació va ser molt més intensa durant de recessió, cal esperar que la creació de llocs de treball durant la recuperació de l'activitat també sigui més intensa. Atesos els importants costos que comporta dur a terme l'ajust laboral en termes d'ocupats, és imprescindible continuar treballant perquè el mercat laboral disposi de mecanismes d'ajust que permetin acomodar millor les condicions de treball al cicle econòmic.