En un context de desacceleració del creixement xinès, que ha passat d'avanços del 10,8% anual durant el període 2001-2007 al 6,7% que s'espera per al 2015, el deute del país ha patit un augment vertiginós. Des del 2007, la Xina ha incrementat el deute total en 20,8 bilions de dòlars, la qual cosa l'ha situat en el 282% del PIB (des del 158% del 2007), una xifra que l'allunya de la mitjana de la resta d'emergents (al voltant del 100% del PIB). Ateses aquestes xifres, no sorprèn que els dubtes sobre l'esta­­bi­­li­­tat financera de la Xina creixin de forma recurrent.

En particular, el deute públic és una de les principals fonts d'incertesa. Tot i que se situa en un raonable 55% del PIB, en els últims anys, el seu creixement ha estat propiciat, gairebé en exclusiva, per l'augment de l'endeutament dels Governs locals, que acumulen ja més de la meitat del total del deute públic. En concret, aquest endeutament preocupa per tres aspectes. En primer lloc, una de les principals fonts de finançament de les administracions locals és la venda de sòl, circumstància que, en un context de risc d'una correcció abrupta del sector immobiliari, en qüestiona la capacitat de repagament. En segon lloc, inquieta que una part important de l'endeutament d'aquestes ad­­mi­­nistracions s'hagi situat fora de balanç mitjançant l'ús de vehicles financers (els anomenats local goverment fi­­nan­­cing vehicles, LGFV), la qual cosa dificulta la comptabilització i el control total del deute local. Així mateix, una bona part d'aquests vehicles ha estat finançada recorrent al shadow banking, que ha tendit a invertir en projectes més arriscats que la mitjana del sector bancari. En tercer lloc, preocupa el fet que una bona part del deute de les entitats locals es financi a curt termini.

A aquest panorama, ja prou complex, s'hi afegeix la limitada capacitat recaptadora dels Governs locals. L'Executiu xi­­nès, conscient de tot plegat, ha començat a adoptar mesures per millorar les finances d'aquests organismes, entre les quals destaquen la prohibició d'utilitzar els LGFV (des de l'octubre del 2014) i la possibilitat d'emetre bons municipals. A més d'aquestes mesures, una estratègia aconsellable seria permetre'ls apujar els impostos, en especial els de la propietat, els ingressos de la qual són estables i fàcils d'administrar.

Malgrat que el deute dels Governs locals és elevat en conjunt, és important destacar la diversitat regnant entre les diferents províncies. Tenint en compte els criteris de percentatge de deute sobre ingressos del Govern local (que mesura la capacitat de devolució del deute) i del saldo de les finances públiques, les províncies de Chongqing, Guizhou, Pequín, la seva veïna Hebei, Hunan, Hubei i Yunnan se situen entre les més problemàtiques, amb un deute conjunt que arribaria al 5,7% del PIB de la Xina (560.000 milions de dòlars). Com a contrapartida, províncies costaneres com Canton, Jiangsu (al nord de Xangai), Shandong (al nord-est del país) i Zhejiang, que es troben entre les més pròsperes i dinàmiques i que representen el 33% del PIB xinès, presenten unes situacions més folgades.

En definitiva, malgrat que el fort augment del deute pugui semblar alarmant, una anàlisi més detallada matisa la percepció de risc. La posició financera de la majoria de les re­­gions és relativament còmoda, i el Govern xinès té al seu abast un ampli ventall de mesures per millorar el funcionament del sistema de finançament local. De tota manera, és un tema que, pel seu impacte potencial, cal seguir de prop, sobretot si tenim en compte els dubtes sobre les xifres oficials i l'exposició del sector financer xinès al deute de les administracions locals: als balanços dels quatre grans bancs comercials xinesos, s'acumula un deute de 300.000 milions de dòlars en vehicles de finançament dels Governs locals.