Els últims mesos han estat testimonis d'un augment fulgurant de les cotitzacions dels índexs borsaris a la Xina. La revaloració de la borsa de Xangai en l'últim any ha assolit el 130% i la de Shenzhen, el 166%. La rapidesa i les circumstàncies que envolten aquestes pujades han fet saltar les alarmes sobre la possible formació d'una bombolla especulativa com la que ja va tenir lloc a la Xina entre el 2005 i el 2007. Efectivament, hi ha motius per preocupar-se, però, a diferència del que va succeir llavors, és previsible que les autoritats reguladores xineses duguin a terme una gestió encertada dels potencials riscos derivats d'una eufòria inversora desmesurada. La lliçó hauria d'estar apresa.

La primera qüestió que cal examinar és si hi ha indicis que facin presagiar la gestació d'una fase de bombolla. Desafortunadament, sembla que les evidències apunten en sentit afirmatiu. D'entrada, l'avanç imponent de les borses de la Xina continental s'ha vist reforçat per un augment vertiginós de les compres palanquejades dels inversors (margin debt), fins a assolir un màxim històric de 300.000 milions de dòlars. Un altre indicador inquietant és el ritme d'obertura de comptes de valors per negociar accions cotitzades a les borses de Xangai i de Shenzhen. A l'abril, es van arribar a obrir quatre milions de comptes a la setmana, xifra que cal comparar amb la mitjana setmanal de 150.000 dels cinc últims anys. La tipologia d'aquests comptes, la titularitat dels quals correspon a petits inversors en el 80%-90%, denota que la inversió borsària torna a estar de moda al país. Un tercer motiu de preocupació pro­­cedeix de la naturalesa subjacent del ral·li borsari mateix: la liquiditat domina, si més no ara com ara, els beneficis. En efecte, les mesures d'estímul adop­­tades per les autoritats monetàries des de mitjan 2014 han exercit una influència notable a l'hora d'impulsar les cotitzacions borsàries. Paradoxalment, la publicació de registres d'activitat i de sentiment més febles del previst en el 1T 2015 ha enfortit el règim alcista de les borses, atès que ha alimentat les expectatives d'una major laxitud monetària. D'altra banda, les revisions a la baixa de les previsions de beneficis empresarials del consens d'ana­­lis­­tes per als anys 2015 i 2016 no han frenat l'escalada borsària. En conseqüència, les mètriques de valoració de la borsa xinesa han experimentat un deteriorament considerable. En els 12 últims mesos, les ràtios PER (preu sobre beneficis) de les borses de Xangai i de Shenzhen s'han duplicat fins a 21 i 60, respectivament.

Implica tot això que el mercat d'accions xinès se situa a les portes d'una correcció imminent? No necessàriament. En els 27 mesos previs a l'esclat de la bombolla borsària, a l'oc­­tubre del 2007, l'índex de la borsa de Xangai es va revalorar el 500% i va arribar a cotitzar amb un PER de 48. Els registres de l'actual cicle alcista queden lluny d'aquesta magnitud: l'índex de Xangai s'ha revalorat el 120% des del gener del 2014 i cotitza amb un PER de 21, coherent amb la mitjana des del 2003. En el pla regulador i macroprudencial, organismes com les comissions de liquidació i de regulació del mercat de valors (CSDC i CSRC, respectivament) han mostrat una certa ambivalència davant l'exube­­ràn­­cia del mercat borsari. En aquest sentit, cal tenir en compte que les autoritats del gegant asiàtic s'enfronten a una complexa disjuntiva de fons. Intervencions de caire agressiu podrien generar fortes turbulències financeres amb repercussions negatives sobre l'economia real, sobretot en un context com l'actual de desacceleració del creixement i de refredament del sector immobiliari. De fet, els efectes macroeconòmics derivats de l'actual cicle alcista borsari no s'han de menysprear. En última instància, les actuacions de l'Executiu xinès hauran de tenir un abast selectiu i equilibrat per no fer perillar els objectius de creixement econòmic.