Al maig, es compleix un any de la finalització amb èxit del programa d'ajuda financera a Portugal, mitjançant el qual es van implementar un conjunt de reformes estructurals i de mesures d'ajust fiscal que han permès que el país estabilitzés els desequilibris macroeconòmics i sortís de la re­­cessió amb unes perspectives econòmiques favorables. Per bé que els avanços són notoris, encara persisteixen desequilibris que podrien entorpir el creixement econòmic a mitjà termini. En aquest Focus, n'analitzem dos: l'e­­le­­vada posició deutora respecte a l'exterior i un sector corporatiu amb un nivell d'endeutament encara alt.

Després de la introducció de l'euro, l'economia lusitana va presentar grans dèficits per compte corrent de forma sostinguda. Aquesta situació la va dur a empitjorar la seva posició deutora externa neta –la posició d'inversió internacional neta (PIIN) va arribar al –112% del PIB el 2014–, la qual cosa la va deixar en una posició molt vulnerable als vaivens dels fluxos de capitals internacionals. No obstant això, la correcció del saldo corrent ha estat molt notable en els últims anys. Els primers superàvits es van anotar el 2013 i el 2014, propiciats, sobretot, per la considerable correcció de la balança comercial. Aquesta millora del saldo de béns i serveis va rebre el suport de la lògica compressió de les importacions durant una recessió i d'un augment de les exportacions gràcies a unes millores significatives de competitivitat. En particular, els costos laborals unitaris en relació amb els principals socis comercials han caigut el 9% des del 2007, i les exportacions de béns i serveis sobre el PIB han passat del 27% del 2009 al 40% del 2014. Així mateix, Portugal és capaç de suavitzar la pèrdua de la quota exportadora que experimenten la majoria de països desenvolupats: entre el 2007 i el 2014, Portugal l'ha reduït només el 10%, mentre que Alemanya o Itàlia han perdut el 20% de la seva quota. De tota manera, malgrat els avanços assolits, encara és necessari que millori el saldo de la balança comercial perquè la PIIN aconsegueixi nivells sostenibles com més aviat millor (vegeu el primer gràfic).

El segon llast per al creixement econòmic lusità és l'elevat endeutament del teixit empresarial, que limita la capacitat d'inversió i de creació d'ocupació i, per tant, el creixement del país.1 El 2013, el deute de les empreses no financeres va assolir el 168% del PIB, un nivell només superat, a la zona de l'euro, per Grècia, i va implicar unes despeses financeres que es van enfilar fins al 33% dels beneficis bruts d'explotació, el doble que les empreses espanyoles o italianes. Tot i que l'inici del procés de despalanquejament va trigar a arribar, a causa de la difícil situació econòmica, la ràtio de deute sobre el PIB s'ha reduït en 14 p. p. des del 2013. No obstant això, és important destacar que hi ha importants diferències entre les empreses en funció de la seva dimensió. Mentre que les grans tenen uns ni­­vells de deute moderats, per la seva capacitat de repagament i per un ventall més ampli de fonts de finançament, les pimes, que formen el teixit empresarial de Portugal, ja que donen feina al 79% dels treballadors, continuen fortament endeutades, amb una ràtio de deute sobre els fons propis del 240% de mitjana, molt per damunt dels nivells considerats adequats per la Comissió Europea.2 Per aquest motiu, és important que Portugal aprofiti l'entorn econòmic favorable previst per als pròxims anys per tancar el procés de despalanquejament.

En resum, les perspectives de creixement de Portugal després del programa de rescat són esperançadores. Així i tot, per assegurar el creixement del país a mitjà i a llarg termini, cal corregir els desequilibris amb decisió i amb urgència.

1. L'endeutament de les llars era menor i la seva correcció ha estat destacable, del 95% del PIB el 2009 al 80% el 2014.

2. En general, la Comissió Europea considera que la ràtio òptima se situa al voltant del 100%, malgrat que depèn de les característiques específiques de la indústria i de la mateixa empresa. Ràtios superiors al 200% es do­­narien en empreses sobreendeutades.