La separació entre propietat i control que caracteritza les societats cotitzades comporta un problema d'agència entre els propietaris de l'empresa (accionistes) i els gerents que prenen les decisions. D'una banda, la responsabilitat limitada dels accionistes atenua els incentius a l'hora de supervisar la presa de decisions, ja que les pèrdues estan limitades per la quantitat aportada. De l'altra, la propietat de l'empresa sol estar molt dispersa entre múltiples accionistes, de manera que, individualment, cada accionista espera que la resta assumeixi les tasques de supervisió (free-riding). A més a més, la lliure transmissió dels drets de propietat (accions) al mercat borsari ofereix la possibilitat d'abandonar la societat si no s'està d'acord amb la gestió, sense necessitat de promoure un canvi en els òrgans de govern. En aquest context, es planteja el debat sobre quins mecanismes asseguren la qualitat de la presa de decisions al si de les societats cotitzades. De fet, la millora del govern corporatiu és una qüestió que es planteja des de l'origen mateix de la societat anònima, amb les societats de privilegi als Països Baixos i a Gran Bretanya al segle XVII, quan la separació entre propietat i control era percebuda amb una certa desconfiança.
La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha promogut, recentment, la reforma de la Llei de societats de capital (LSC), amb normativa d'obligat compliment en matèria de govern corporatiu, i l'adopció d'un nou codi de bon govern de les societats cotitzades, de compliment voluntari, en substitució del Codi Unificat del 2006. El nou codi complementa algunes de les normes legals que recull la LSC. Per exemple, la LSC obliga les societats cotitzades a incloure un mínim de dos consellers independents en la comissió d'auditoria i en la de nomenaments i retribucions. Per la seva banda, el codi de bon govern recomana que els consellers independents representin, com a mínim, el 50% del consell (enfront d'un terç en el codi antic), amb algunes excepcions per a empreses que no formen part de l'Ibex 35 o que en formen part però disposen d'un accionista que controla més del 30% del capital.
El nou codi, compost de 25 principis i de 64 recomanacions, és aplicable a totes les societats cotitzades, independentment del nivell de capitalització. Com el codi anterior, es basa en el principi de «complir o explicar». La majoria d'empreses compleixen una gran part de les recomanacions (vegeu el primer gràfic), de manera que el nou codi obligarà les companyies a ser transparents en tot allò que faci referència a les decisions sobre govern corporatiu. Espanya ocupa una mala posició en els rànquings internacionals de govern corporatiu, i aquesta posició ha empitjorat en els últims anys (vegeu el segon gràfic), de manera que qualsevol iniciativa que promogui el bon govern és més que benvinguda.
En aquest sentit, és molt positiu que el nou codi inclogui mesures per millorar la transparència, el control i la supervisió de les decisions preses, que incentivi la professionalització dels administradors i dels directius, i que fomenti la visió a llarg termini en la presa de decisions. En aquest últim aspecte, es dedica una atenció especial a la remuneració dels consellers, amb la finalitat de vincular-la més als resultats a llarg termini, per exemple mitjançant la inclusió de clàusules clawback (reemborsament de la remuneració variable quan el pagament no s'hagi ajustat a les condicions de rendiment). A més a més, i com a principal novetat, inclou, també, recomanacions en matèria de responsabilitat social corporativa (RSC), com, per exemple, una major implicació del consell en la implementació, en l'avaluació i en la supervisió de la política d'RSC.
El nou codi és un pas endavant per apropar les pràctiques empresarials espanyoles als estàndards internacionals. Aconseguir-ho és, en definitiva, essencial per atreure els inversors internacionals i per millorar la posició competitiva de les empreses espanyoles.
