El preu del petroli va tancar el mes de febrer amb la primera pujada mensual des de l'inici del seu enfonsament al juny del 2014. Malgrat que el repunt va ser destacable, no va trigar a ser interromput per una nova davallada, prova que el mercat del petroli continua immers en una etapa d'elevada volatilitat. En aquest sentit, l'evolució dels inventaris de cru als EUA, que se situen en màxims dels últims 80 anys, adverteix de l'excepcionalitat de la situació actual.

En un entorn de preus baixos (en gran part, per la so­­bre­­oferta existent) i amb unes expectatives alcistes a mitjà termini, alguns productors prefereixen emmagatzemar una part del cru i esperar que els preus pugin per traslladar els inventaris al mercat. Així, l'abundant oferta actual s'ha traduït en una acumulació significativa d'existències a la majoria de països de l'OCDE. En particular, l'Agència In­­ternacional de l'Energia estima que, cap a la meitat del 2015, els inventaris dels països de l'OCDE se situaran en mà­­xims històrics. No obstant això, a mesura que aquests inventaris augmenten, també ho fan els costos d'em­­ma­­gat­­zematge, ja que s'omplen els magatzems de més baix cost, la qual cosa redueix els incentius econòmics per man­­tenir l'acumulació de reserves. Aquesta pèrdua de rendibilitat esperada pot comportar que surti al mercat una part de l'oferta que abans es destinava als magatzems mentre s'esperava la pujada dels preus, la qual cosa pressionaria els preus a la baixa.

En el context actual d'acumulació d'inventaris, un fet destacable ha estat el major ímpetu de l'acumulament nord-americà en relació amb la resta de les regions de l'OCDE. La reacció del mercat a aquest increment més intens dels in­­ventaris nord-americans no s'ha fet esperar. La bretxa entre el Brent i l'homòleg nord-americà, el West Texas In­­ter­­mediate (WTI), s'ha ampliat de nou (vegeu el segon grà­­­fic). Mentre que el 2014 el Brent es va situar, de mitjana, 6,5 dòlars per damunt de la cotització del WTI, des de mitjan febrer, la diferència voreja els 10 dòlars.

La conjunció de diferents factors explica aquesta major acumulació d'existències als EUA. Un dels principals és el lent ajust de la producció de cru nord-americà. Malgrat que la in­­versió al sector ha disminuït de forma brusca recent­­ment, la producció, que mostra més inèrcia del que estava previst, ha continuat augmentant i es troba en màxims des dels anys setanta. Un altre factor que també pressiona a l'alça els inventaris de cru és que la capacitat de refinament del país ha estat interrompuda de forma temporal. Cal recordar que les petrolieres dels EUA tenen prohibida l'exportació de cru (no pas dels productes refinats), una restricció que es remunta al 1973, quan el país va patir els efectes de l'embargament que nombrosos països exportadors de petroli li van imposar com a represàlia pel seu suport a Israel en la guerra del Yom Kippur. Dues circums­­tàncies expliquen la interrupció de l'activitat de refinatge. En primer lloc, el procés de manteniment que la majoria de refineries nord-americanes duen a terme al començament de l'any (a la resta de regions de l'OCDE, té lloc en el segon trimestre de l'any). A aquest factor s'hi ha d'afegir la vaga de refineries nord-americanes més important en 35 anys, la qual ha afectat 12 refineries, responsables del 15% de la capacitat de refinatge del país.

En definitiva, el fort augment dels inventaris genera dubtes sobre l'evolució del preu del petroli a curt termini. Per aquest motiu, hem de ser prudents a l'hora d'assegurar que el mercat ha tocat fons i no hem de descartar la possibilitat de noves recaigudes. Així i tot, és cert que, a mitjà termini, el reajustament de l'oferta, derivada d'una menor inversió al sector petrolier, hauria de donar suport a la re­­cu­­peració dels preus.