En els dos primers mesos de l'any, les empreses nord-americanes han emès deute denominat en euros per valor de 33.000 milions de dòlars, una xifra que trenca tots els re­­gistres històrics d'aquesta variable. Cal dir que, en tot l'exercici 2014, el volum va pujar a 50.000 milions. Però l'augment d'emissions de bons en euros no es limita a les empreses dels EUA. En països com la Xina i l'Índia, s'ob­­ser­­va, també, una apetència creixent per endeutar-se en la divisa europea. Diversos factors, alguns cíclics i d'altres es­­tructurals, expliquen l'auge de l'euro als mercats de renda fixa en divisa estrangera i permeten aventurar que aquest fenomen no serà passatger.

Entre els factors de caràcter cíclic, destaca la posada en mar­­xa del programa de compra de deute públic a gran escala a la zona de l'euro (quantitative easing). En primer lloc, perquè contribuirà a perllongar, durant un període llarg de temps, l'escenari de tipus d'interès molt reduïts i de liquiditat molt abundant a la regió. En segon lloc, per la percepció que l'euro es mantindrà feble enfront del dòlar i de la majoria de divises internacionals. Aquestes dues circumstàncies reforcen l'atractiu d'iniciar les emissions de bons en euros per part d'agents no residents a la zona de l'euro. Vist des d'una altra perspectiva, l'enduriment progressiu de les condicions monetàries als EUA i l'apreciació del dòlar incideixen, també, a favor d'un major ús de l'euro com a divisa d'endeutament. Malgrat tot, la preponderància del dòlar en les emissions de deute en moneda estrangera continua sent incontestable. Segons les últimes da­­des elaborades pel BIS, al final del 2013, el saldo viu de deu­­te en divisa estrangera denominat en dòlars pujava a 6,8 bilions de dòlars, el 55% del total. El percentatge baixa fins al 25,3% en el cas del deute denominat en euros i fins al 4,9% en el del deute denominat en iens.

En paral·lel, alguns factors de caire estructural també exerciran un paper important. El predomini del dòlar dels últims anys es va intensificar per la desconfiança dels inversors cap a l'euro, a causa de l'esclat de la crisi del deute i institucional de la zona de l'euro. No obstant això, la reconducció dels elevats nivells de fragmentació financera entre els països de la zona de l'euro i els notables avanços en matèria de governança de la Unió estan comportant un increment de la confiança cap a la moneda única. També ajudarà el desenvolupament que s'observa al mercat de bons corporatius europeus en termes de dimensió i de liquiditat, per bé que la distància en relació amb els estàndards del mercat nord-americà encara és considerable.

Una condició necessària perquè les perspectives d'un major ús de l'euro als mercats internacionals de deute s'acabin materialitzant passa perquè els països emergents incrementin les emissions en aquesta divisa. Les di­­ficultats que tenen per acudir als mercats internacionals utilitzant la seva pròpia divisa impliquen que el deute en divisa estrangera sigui l'opció habitual entre les poques disponibles a l'hora d'obtenir finançament. En aquest sentit, les dades del Banc Central Europeu són reveladores: el 2013, el 60% de les emissions totals de deute sobirà de l'àrea emergent es van efectuar en divisa estrangera. Cal esperar, per tant, que la incorporació gradual d'un nombre crei­­xent d'Estats i d'empreses del bloc emergent sigui una força decisiva per al desenvolupament d'un mercat ampli i profund de bons internacionals denominats en euros.

En definitiva, malgrat que encara falti molt per desbancar el dòlar com a divisa de referència, les condicions imperants en l'entorn global són favorables perquè el paper de l'euro com a moneda d'endeutament guanyi transcendència. Així i tot, la consolidació d'aquesta tendència dependrà, en última instància, del grau de solidesa i d'estabilitat institucional de la unió econòmica i monetària europea.