El 2014, el mercat laboral va oferir bones notícies. L'augment del nombre d'ocupats va arribar als 433.900, un registre que ha acabat superant les expectatives de la majoria d'analistes. La reducció de la taxa d'atur, de 2,0 p. p., també va sorprendre positivament. Les tendències del mercat laboral, per tant, són esperançadores, però la intensitat i la persistència de la recessió experimentada en els últims anys fan que les seqüeles encara siguin molt importants.

L'exemple més clar d'això és que la taxa d'atur, que es va situar en el 23,7% en el 4T 2014, continuï sent inacceptablement elevada. Una altra conseqüència d'aquesta situació anormal és l'excepcional taxa d'atur de llarga durada, que va assolir el 14,6% en aquest mateix trimestre. No és que la proporció d'aturats de llarga durada en relació amb el total d'aturats sigui especialment més elevada a Espa­nya, ja que es va situar en el 53,4% en el 3T, una taxa similar a la de la UE-28, que va ser del 49,9% (segons Eurostat). De tota manera, atès que el nombre d'aturats és molt elevat en termes absoluts, també ho és el nombre d'aturats de llarga durada.

La primera conseqüència de l'augment de l'atur de llarga durada és l'important col·lectiu d'aturats sense cobertura. La xarxa de seguretat per a l'atur està dissenyada per reduir l'impacte d'una situació d'atur temporal sobre els ingressos d'una persona i, al mateix temps, hauria de minimitzar els desincentius que genera en la cerca d'una nova feina. En altres condicions econòmiques, com, per exemple, les existents entre els anys 2002 i 2007, el trànsit per una situació d'atur durava, de mitjana, 12 mesos.1 En aquest context, una cobertura que arribés als dos anys i mig, si es tenen en compte la prestació per atur i el subsidi d'atur, era suficient per esmorteir la situació en la gran majoria de casos. De fet, tant la durada com la quantia de la xarxa de seguretat existent a Espanya són lleugerament superiors, de mitjana, a les del conjunt de països de la UE-28.2

No obstant això, la severitat i la durada excepcionals de la crisi dels últims anys han provocat que aquesta xarxa hagi acabat sent, en molts casos, insuficient. De fet, en el 4T 2014, la durada mitjana de la situació d'atur havia augmentat fins als 23 mesos. En aquest context cal emmarcar el Programa d'Activació per a l'Atur aprovat pel Govern el passat 19 de desembre, pel qual s'atorga un subsidi durant sis mesos als aturats de llarga durada que ja hagin esgotat les possibilitats de protecció per atur, sempre que duguin a terme les accions d'activació proposades pels serveis d'ocupació.

Una altra conseqüència de l'atur de llarga durada, menys evident però amb importants conseqüències econòmiques i personals, és la descapitalització que pot comportar per a la persona afectada i per al conjunt de l'economia. L'exemple més manifest, i preocupant, és que la probabilitat de trobar feina es redueix amb el pas del temps. Per exemple, segons les estimacions de De la Rica i Anghel (2014),3 ceteris paribus, una persona que hagi estat aturada menys de dos anys té el 50% més de probabilitats de trobar feina que una persona que acumuli més de dos anys d'atur.

Malgrat que les tendències de fons del mercat laboral si­­guin esperançadores, l'elevada taxa d'atur i, sobretot, l'im­­portant col·lectiu d'aturats de llarga durada obliguen a no abaixar la guàrdia en la lluita contra l'atur.

1. La durada en atur és una aproximació calculada a partir dels intervals de temps de cerca de feina que proporciona l'INE.

2. Vegeu «Unemployment Benefits in EU Member States», Employment, Social Affairs and Inclusion, juliol del 2013 (Comissió Europea).

3. Vegeu De la Rica, S.i Anghel, B. (2014), «Los parados de larga duración en España en la crisis actual», Document de treball 185/2014, Laboratori d'alternatives.