Al novembre, es va donar el tret de sortida al Xangai-Hong Kong (X-HK) stock connect, un programa que permet als inversors estrangers l'accés al mercat borsari de Xangai (A shares) mitjançant la borsa de Hong Kong. Un accés fins ara enormement limitat per als inversors internacionals.1 Així mateix, de manera recíproca, el programa també permetrà als inversors de la Xina continental negociar fàcilment al mercat borsari de Hong Kong mitjançant la borsa de Xangai. Aquesta reforma s'emmarca dins el procés de liberalització i de modernització del mercat financer i de capital del gegant asiàtic, el qual, al seu torn, s'inclou en la més àmplia missió de dotar l'economia d'estructures de «més mercat». Un esquema que ha generat enormes ex­­pec­­tatives, ja que es podria convertir en un dels passos més importants que ha fet la Xina en el procés d'obertura del seu compte financer.

L'esquema d'accés mutu connecta dues de les borses més rellevants a nivell mundial (la de Hong Kong i la de Xangai): la seva unió generaria el tercer mercat més gran en termes de capitalització borsària, per darrere, només, del NYSE i del NASDAQ. Com en tot procés d'obertura dut a terme pel gegant asiàtic, existeixen, de moment, importants controls en els productes comerciats i en la seva quantitat, però es tracta de l'obertura més important del mercat de renda variable xinès.2 Fins ara, l'única possibilitat d'inversió al mercat de bons i a la borsa de la Xina continental per part dels inversors estrangers eren els programes Qualified Foreign Institutional Investor (QFII) i Renminbi Qualified Foreing Institutional Investor (R-QFII), iniciats al gener del 2003 i al desembre del 2011, respectivament, els quals tenen quotes molt estrictes sobre les quantitats (re­­presenten menys del 3% del mercat borsari xinès) i requereixen, a més a més, l'aprovació de l'inversor per part de les autoritats xineses. En canvi, sota el paraigua de l'X-HK stock connect, tots els inversors estrangers (institucions i de­­tallistes) són aptes per invertir a Xangai i, malgrat les quo­­tes establertes, el total de les seves operacions diàries podria arribar a representar el 20% del volum de negoci de la borsa de Xangai (la setena més gran en capitalització borsària). Un percentatge que pot augmentar a mesura que el programa es vagi consolidant i s'ampliïn les quotes. En tots els seus processos d'obertura, la Xina ha actuat es­­tablint, primer, proves pilot reduïdes i controlades, que, a poc a poc, ha anat ampliant.

Sense cap mena de dubte, aquesta major accessibilitat al mercat xinès de renda variable incrementarà el pes de la Xina en les carteres dels inversors internacionals al mercat de renda variable mundial. En l'actualitat, es troba clarament infrarepresentada: constitueix el 2,2% de l'índex borsari global MSCI AC World, molt per sota del poc més del 13% que representa el PIB de la Xina a nivell mundial (vegeu el gràfic).3 Això aportarà als inversors internacionals una major capacitat de diversificació de les carteres, així com la possibilitat que n'augmentin la rendibilitat, gràcies al potencial de creixement que presenta el país asiàtic.

Des del punt de vista dels ciutadans xinesos, la posada en marxa de l'X-HK stock connect representa una via alternativa molt important per canalitzar els estalvis. El poc grau de desenvolupament i de profunditat del mercat financer i de capitals xinès ha limitat les possibilitats d'inversió dins el país. Així, un percentatge molt elevat de l'estalvi de les llars es troba invertit en actius immobiliaris (el 72%), mentre que l'efectiu representa un també destacat 20% del total d'actius familiars. A nivell empresarial, el nou esquema augmenta el nombre de companyies xineses que es podran beneficiar de l'entrada de fons globals, abans molt restringidapels programes QFII i R-QFII.

Finalment, en termes estratègics, la major obertura del compte financer xinès mitjançant l'X-HK stock connect hauria d'incrementar de manera substancial l'ús del renminbi (o iuan) a nivell internacional. Un objectiu, el de la in­­ternacionalització de la divisa, que l'Executiu del país ha promogut de manera intensa en els últims anys. En definitiva, a poc a poc, i davant la major liberalització econòmica de la Xina, l'omnipresent bitllet verd hauria d'anar dei­­xant pas a un nou competidor, el bitllet vermell.

1. Nombroses companyies xineses cotitzen a la borsa de Hong Kong mitjançant les H shares i a la de Xangai mitjançant les A shares. Per les limitacions existents fins ara en la participació de la borsa de Xangai per part dels inversors estrangers, les A shares estaven gairebé restringides als in­versors domèstics (de la Xina continental).

2. Existeix una limitació diària de 13.000 milions de renminbis (2.100 mi­­lions de dòlars) a les operacions de compra de Hong Kong a la Xina continental i de 10.500 milions de renminbis (1.700 milions de dòlars) en sentit contrari. Així mateix, el total de títols elegibles de trading a la Xina continental puja a 568 (el 90% de la capitalització borsària de la borsa de
Xangai) i a 266 a Hong Kong (el 82% de la de la borsa de Hong Kong).

3. L'índex MSCI AC és un índex que intenta reproduir la rendibilitat del mer­­cat global (avançats + emergents) disponible per a un inversor global. A més de la capitalització borsària, es tenen en compte mesures de li­­quiditat per decidir el pes que cada mercat té en l'índex.