La necessitat d'incrementar la inversió a Europa ha estat destacada per diversos organismes internacionals i va ser analitzada, per al cas de les infraestructures, al Focus de l'IM11 «Inversió en infraestructures: un menú suculent, però de conseqüències imprevistes». No obstant això, el marge del sector públic europeu per sufragar un impuls fiscal generalitzat i significatiu a tots els països és limitat, atès el delicat estat dels comptes públics. El sector privat tampoc no té gaire marge per finançar projectes d'inversió, ja que encara es troba immers en un procés de despalanquejament en un context de demanda feble. L'objectiu del pla Juncker és unir els esforços dels dos sectors i fomentar la inversió privada en un entorn de liquiditat abundant que no es tradueix en finançament de nous projectes. Ho aconseguirà?

El pla preveu la creació d'una nova entitat, el Fons Europeu d'Inversions Estratègiques (FEIE), amb un capital inicial de 21.000 milions d'euros, provinents de la Comissió Europea (16.000 milions) i del Banc Europeu d'Inversions (5.000 milions). A més a més, la Comissió permetrà que els països contribueixin al capital del FEIE, sense que això comporti un augment del seu dèficit públic. A partir d'aquest capital inicial, es preveu emetre al voltant de 60.000 milions d'euros de deute, que s'utilitzarà com a garantia per atreure 245.000 milions d'euros de finançament privat, de ma­­­nera que s'aconseguiria un total de 315.000 milions en in­­ver­­sions en tres anys, xifra equivalent al 0,8% del PIB euro­­peu anual (vegeu el primer gràfic).

El Banc Europeu d'Inversions s'encarregarà de la posada en marxa del FEIE, que serà operatiu el 2015. Les inversions que preveu finançar són projectes a llarg termini en in­­fra­­es­­tructures estratègiques (connexions energètiques trans­­frontereres, banda ampla, etc.), transport, educació o R+D. Una part d'aquestes inversions es podria dur a terme per la via del project finance, és a dir, un mecanisme de fi­­nan­­ça­­ment privat especialment creat per dur a terme un projecte d'inversió concret. Ara com ara, el mercat de project finance està poc desenvolupat a Europa, en comparació amb altres regions (vegeu el segon gràfic), a causa, en part, de les diferents legislacions existents a cada país, i el pla pot contribuir a impulsar-lo.

El FEIE també durà a terme injeccions de capital i emissió de garanties per afavorir programes de titulització de préstecs a pimes i a empreses de capitalització mitjana. De manera addicional, els recursos del FEIE es podrien invertir en els Fons Europeus d'Inversió a llarg termini, el marc europeu d'inversió col·lectiva en infraestructures i en empreses que necessiten capital a llarg termini.

El suport del BEI a l'assistència tècnica per a l'estructuració de projectes, per a la seva implementació i per al seu monitoratge assegura una certa eficiència i transparència, tot i que encara falta per detallar com se seleccionaran els projectes i quin nivell de garanties aportarà el FEIE, aspectes clau per a l'èxit del programa. En aquest sentit, l'a­­tracció d'inversors privats es pot veure dificultada per l'escassa capacitat d'absorció de pèrdues del capital pú­­blic, limitada, a priori, per l'ambiciós nivell de palanquejament que pretén el FEIE. Cal tenir en compte, però, que l'emissió de garanties per part del FEIE, tot i ser limitades, pot millorar el perfil de risc dels projectes i, conseqüent­ment, el tipus d'interès requerit per finançar-lo.

Així, malgrat que l'impacte macroeconòmic del pla Juncker és incert, pot ser potencialment significatiu. D'una banda, el FEIE pot acabar finançant projectes que s'haurien realitzat de totes maneres. Si aquesta és la tònica dominant, l'impacte del programa serà escàs. Altres plans d'inversions anteriors, com el pla de 120.000 milions d'euros de Barroso el 2012 (compact for growth), no van tenir gaire efecte. Però si, d'altra banda, es dissenyen bé les garanties que pot aportar el FEIE, es podria accelerar de manera significativa la implementació de projectes actualment aturats. Així mateix, el pla permetrà una homogeneïtzació de la legislació a nivell europeu i una reducció dels obstacles existents en les diferents regulacions sectorials i dinamitzarà les inversions a Europa en general i en el project finance en particular.