En els últims anys, les decisions de consum i d'estalvi de les llars s'han vist condicionades per la incertesa que ha en­­voltat l'entorn econòmic. Al començament de la crisi, les llars van decidir incrementar l'estalvi per poder afrontar possibles eventualitats. Així, la taxa d'estalvi va augmentar de manera notable (del 8,3% en el 4T 2008 al 15,1% en el 4T 2009), en detriment del consum privat, que va experimentar una reculada molt superior a la de la renda bruta disponible. La major part d'aquest estalvi es va acumular en actius líquids, disponibles ràpidament en cas de necessitat. En efecte, el percentatge d'efectiu i de dipòsits en el balanç financer de les llars va passar del 37% en el 2007 al 50% en el 1T 2009.

Un cop iniciada la recuperació, les llars han tornat a consumir. I ho han fet a un ritme considerable, molt per damunt del modest avanç de la renda disponible, de manera que la taxa d'estalvi s'ha reduït intensament: en el 2T 2014, es va situar en el 9,1%. Malgrat estalviar una proporció menor de la renda bruta disponible, l'estoc d'actius financers nets de les llars ha augmentat quantiosament en els últims trimestres i ha arribat fins als 1,1 bilions d'euros en el 2T 2014, un màxim històric. Aquest increment s'explica, en part, per una menor inversió en actius immobiliaris, que ha caigut el 67% des del màxim assolit en el 4T 2007. Però també és degut a la revaloració dels actius financers i a la reducció dels passius financers pel procés de despalanquejament. Així, doncs, les llars compten, en conjunt, amb una elevada riquesa financera, tot i que, evidentment, la distribució no és homogènia. A més a més, el percentatge d'actius líquids en el seu balanç financer, malgrat haver dis­­minuït fins al 44%, encara és superior al nivell precrisi.

A mesura que vagin millorant les perspectives econòmiques i que es vagi esvaint la incertesa, cal esperar que les llars comencin a utilitzar els recursos acumulats durant els anys de crisi. Quan això passi, el consum de les llars podria sorprendre amb creixements més elevats del que suggereix un entorn de recuperació gradual del mercat laboral i de contenció salarial. Per valorar amb una mica més de precisió l'abast que pot tenir aquest fenomen, és necessari tenir una referència de quina part de l'estalvi de les llars va ser constituït per precaució. Una forma relativament senzilla i intuïtiva de fer-ho consisteix a suposar que, si el context macroeconòmic hagués estat «normal» entre el 2009 i el 2011, la taxa d'estalvi s'hauria mantingut en l'11,5%, 1,9 p. p. per sota de la taxa d'estalvi mitjana observada (el 13,4%).1 En aquest escenari de menor estalvi, la riquesa fi­­nancera neta de les llars seria 50.000 milions d'euros inferior a la que observem actualment.

Sembla que el matalàs que les llars han creat durant els anys de recessió, i que encara mantenen, no és menyspreable. Per exemple, una reducció de la taxa d'estalvi d'1 p. p. en els dos pròxims anys, que, aproximadament, equivaldria a una reducció de la riquesa financera de 20.000 milions d'euros, es traduiria en un increment de 0,8 p. p. del consum per any. Però l'efecte podria ser menor si les llars decidissin invertir en actius immobiliaris en lloc de consumir, una hipòtesi plausible, atesa la menor propensió al consum de les llars més riques.

En definitiva, malgrat que s'espera que la recuperació si­­gui gradual, hi ha diversos factors que poden accelerar-la en els pròxims trimestres. La mobilització dels recursos acumulats per moltes llars durant els anys de recessió n'és un. No obstant això, perquè les llars disminueixin els es­­tal­­vis, és imprescindible que la incertesa que encara en­­volta l'escenari macroeconòmic es redueixi. Els continus advertiments d'una possible tercera recessió per part de diversos organismes internacionals no ajuden en aquest sentit.

1. Assumim una taxa 1,1 p. p. superior a la mitjana històrica (el 10,4%) per obtenir una referència conservadora. És possible que, després de la forta recessió, les llars hagin revisat a l'alça el nivell d'estalvi que desitgen mantenir per afrontar les possibles eventualitats.