Les pimes alemanyes (o Mittelstand) tenen, com a element característic, una visió del negoci enfocada a llarg termini. Per aquest motiu, prioritzen tant la qualitat del producte com el servei postvenda. Aquesta estratègia, reconeguda des de fa dècades com un model de referència, encara ha brillat més en els últims anys, ja que ha estat clau per trampejar millor l'embat de la crisi: entre el 2008 i el 2013, el valor afegit brut (VAB) de les pimes alemanyes va augmentar el 18% i el nombre d'empleats va créixer el 19%. Aquestes xifres contrasten amb les de les pimes espanyoles: durant el mateix període, el VAB i el nombre de treballadors es van reduir gairebé el 25%.1 Tot i que els factors que han causat aquesta evolució dispar entre les pimes alemanyes i les espanyoles són molts, una simple comparació entre els dos models ofereix lliçons interessants que poden ajudar a enfortir el teixit empresarial espanyol.

Un dels principals trets de les pimes alemanyes és la major proporció d'empreses mitjanes (entre 50 i 500 empleats), en detriment de la proporció d'empreses petites (entre 1 i 20 treballadors). La dimensió empresarial és rellevant, com a mínim per tres raons. En primer lloc, perquè està molt re­­lacionada amb la longevitat de les empreses, una característica desitjable, ja que nivells de maduresa més alts con­­tribueixen a consolidar la capacitat de producció i la pe­­netració de mercat. Per exemple, al gener del 2014, entre les empreses espanyoles amb 20 o menys assalariats, només el 14% havia complert més de 20 anys. En canvi, en les empreses de més de 20 treballadors, aquesta ràtio assolia el 43% (vegeu el primer gràfic).

El segon factor que cal tenir en compte és que les empreses més grans també solen exportar més. Per tant, no sorprèn que, en conjunt, el percentatge de pimes alemanyes que venen a l'exterior sigui més elevat, en concret l'11%, enfront del 4% a Espanya. No obstant això, és destacable que les empreses mitjanes espanyoles tenen una taxa d'ex­­­­portació superior a les alemanyes (vegeu el segon gràfic). Una altra dada esperançadora és l'important increment de les exportacions de les pimes espanyoles en relació amb el total de les seves vendes, que ha passat de l'11,9% el 2007 al 18,2% el 2011.2 Tot i que no es disposi de dades més recents, és molt probable que, atesa la bona evolució de les exportacions, aquesta tendència s'hagi reforçat en els últims anys.

Finalment, una major dimensió empresarial permet, també, que les pimes alemanyes puguin diversificar més les fonts de finançament, un factor especialment útil en episodis d'estrès financer perllongat com el viscut en els últims anys. A Espanya, s'estan fent esforços en aquest àmbit: per exemple, amb la creació del MARF i del MAB.

La capacitat de resistència del conjunt de Mittelstand alemanyes també és fruit de la diversificació del seu teixit productiu. A Espanya, com és ben sabut, abans de la crisi, el sector de la construcció tenia un pes important. No obstant això, després de l'ajust que el sector ha dut a terme en els últims anys (entre el 2008 i el 2012, van tancar gairebé 100.000 pimes dedicades a la construcció), la diversificació de les pimes alemanyes i espanyoles és similar. A Es­­pa­­nya, el pes del sector del comerç és lleugerament superior, un fet fins a un cert punt raonable, atès el major atrac­­tiu turístic del país, mentre que, a Alemanya, destaca el sector de professionals, científics i serveis tècnics.

Les pimes alemanyes també es caracteritzen per l'elevat contingut tecnològic dels processos productius, la qual cosa contribueix a augmentar el valor afegit i la qualitat de l'ocupació. Per exemple, el 2012, el percentatge d'empleats en pimes del sector manufacturer amb intensitat tecnològica mitjana i alta era del 5,4% a Alemanya, superior al 2,9% d'Espanya. Pel que fa al sector de serveis, a les pimes alemanyes, el 16,4% dels treballadors pertanyia a sectors intensius en coneixements, enfront del 13,5% d'Espanya.3

En definitiva, un sector de pimes més internacionalitzat, més innovador i més diversificat és la clau de l'èxit del
Mittelstand. Les pimes espanyoles, en conjunt, encara es troben lluny dels registres de les seves veïnes alemanyes, però el camí recorregut en els últims anys permet ser optimista.

1. Vegeu «A Partial and Fragile Recovery», Annual Report on European SMEs 2013/2014, Comissió Europea.

2. Dades de la Fundació SEPI per a la indústria sobre empreses amb menys de 200 empleats.

3. Vegeu «Situació actual i reptes de futur de les pimes espanyoles» de l'Ins­­titut d'Estudis Econòmics (2014).