El fort descens del preu del petroli en els últims mesos ha sorprès tothom. El preu del barril Brent, de referència a Europa, ha passat de 83 euros al gener del 2014 a menys de 70 al novembre, un descens del 16%. Més desapercebuda, però també important, ha estat la caiguda del preu del gas. En concret, des del primer semestre del 2013 fins al mateix període del 2014, s'ha reduït el 4%.1 Sense cap mena de dubte, això serà de gran ajuda per als principals països de la zona de l'euro, tots ells amb importants dèficits energètics.

A Espanya, en concret, les importacions brutes de petroli cru van arribar als 34.800 milions d'euros el 2013 (35 mi­­lions de barrils mensuals a 82 euros per barril, de mitjana). Les importacions brutes de gas, les segones en importància, es van enfilar fins als 10.700 milions d'euros. Les dues representen el 97,6% del total de les importacions energètiques brutes.2

L'augment del dèficit energètic ha estat molt important en els últims anys. Dels 15.000 milions d'euros del 2002 s'ha passat als 34.505 mi­lions d'euros del 2013, un màxim històric. Aquest augment ha estat conseqüència, sobretot, de la pujada del preu dels béns energètics i, en especial, de l'increment del preu del petroli. A diferència de la ma­­­joria de béns de consum, la demanda de productes energètics sol ser força independent del seu preu. No és es­trany, per tant, que el valor de les importacions energètiques estigui estretament vinculat al preu del barril Brent. De fet, des del 2002, el consum de petroli cru en termes reals només ha augmentat el 4%.

La caiguda recent del preu del petroli, per tant, ha generat moltes expectatives, en especial perquè hi ha diversos factors que fan pensar que no es tracta d'un fenomen puntual (tot i que, si hi ha un mercat volàtil i impredictible, aquest és el de les primeres matèries). Un dels factors que afavoreix el descens del preu de les primeres matèries en general, i del petroli en particular, és l'apreciació del dòlar: els productors, amb un preu inferior en dòlars, obtenen els mateixos ingressos en la seva moneda local, tot i que el preu hagi baixat. En el cas concret del petroli, a més a més, també tenen un paper important els factors d'oferta, com l'augment de la producció als EUA o el comportament de l'OPEP (vegeu l'article «Feblesa, shale i l'estratègia de l'Aràbia Saudita, raons de la sacsejada del petroli» del Dossier, per a una explicació més detallada d'aquests factors).

L'escenari de preus del petroli més baixos, si es consolida, pot comportar estalvis importants per a l'economia es­­pa­­nyo­­la. Per exemple, en el nostre escenari central de previsions, que contempla un preu mitjà del barril Brent de 68 euros/barril el 2015 (un descens de l'11% en relació amb els 76 euros, de mitjana, amb què esperem que es tanqui el 2014), l'estalvi s'aproparia als 3.360 milions d'euros.3 En un escenari més benèvol per als interessos espanyols, una davallada del 18% (62 euros/barril, el nivell actual) representaria un estalvi de 5.880 milions d'euros.

En definitiva, la caiguda del preu del petroli serà un suport important per a la recuperació de l'economia espanyola, amenaçada, recentment, per la feblesa de la zona de l'euro. A més a més, també ho serà per a l'ajust del saldo extern, que, en els últims mesos, ha canviat de rumb i s'ha apropat de nou als registres negatius.

1. Xifres d'Eurostat: preu del gas un cop excloses les taxes per a consum in­­dustrial, banda I3.

2. Xifres publicades per Datacomex i JODI, les quals difereixen de les estimacions d'Eurostat, que utilitza una metodologia que harmonitza les da­­des per al conjunt de països de la zona de l'euro.

3. Per al 2015, esperem que el tipus de canvi euro/dòlar se situï, de mitjana, en 1,23.