Els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) que ha presentat el Govern per al 2015 aprofiten un context de recuperació econòmica i una conjuntura més favorable. El quadre macroeconòmic dels PGE, avaluat per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) com a plausible, preveu una acceleració del ritme de creixement el 2015 (el 2,0% del PIB), impulsat, sobretot, per la demanda interna, amb avanços importants en el consum i en la inversió. Aquest entorn més propici hauria de comportar un augment dels ingressos i una disminució de les despeses. Així, el dèficit públic passaria del 5,5% el 2014 al 4,2% el 2015,
i el dèficit de l'Estat, del 3,5% el 2014 al 2,9% el 2015.

Els PGE preveuen un augment dels ingressos de l'Estat el 2015 (vegeu el primer gràfic), gràcies a l'increment dels ingressos tributaris (+5,4%). Cal destacar que aquest augment hauria estat superior sense la reforma fiscal (+7,6%, segons les estimacions del Govern), que, principalment, va modificar l'IRPF (disminuint el nombre de trams i els tipus marginals aplicats) i l'impost de societats (que es reduirà, de forma progressiva, fins al 25% el 2016). En efecte, malgrat la millora de l'activitat, es preveu que la recaptació per IRPF reculi el 0,6% en relació amb el tancament previst per al 2014. L'increment més important s'espera en la recaptació de l'IVA, que augmentaria el 7,2%, a causa, principalment, de l'increment del consum privat (+2,7%, una mica més que el 2014). La sensibilitat de la recaptació fiscal a partir dels escenaris elaborats per l'AIReF, segons les previsions econòmiques de "la Caixa" Research (vegeu la taula), suggereix que aquesta evolució positiva dels ingressos prevista en els PGE és assolible: la davallada dels ingressos prevista en algunes àrees seria compensada per l'increment d'unes altres, tot i que el balanç final pot dependre de l'impacte, a la pràctica, de la reforma fiscal.

Les despeses de l'Estat es redueixen l'1,7% el 2015 segons els PGE (vegeu el segon gràfic). Per partides, les despeses de personal augmenten lleugerament, així com les inversions (que inclouen el Pla CRECE).1 Les transferències co­­r­­rents, la partida més important, baixen, a causa de la me­­nor aportació al Servei Públic d'Ocupació Estatal per des­­peses per prestacions d'atur, i compensen l'augment de la despesa en altres partides. La següent partida més significativa, les despeses financeres, es redueix, gràcies als menors costos pel pagament dels interessos del deute públic (malgrat l'increment del seu nivell), i podria, fins i tot, estar sobreestimada.

En resum, els PGE recullen un augment dels ingressos i una reducció de les despeses, en funció, sobretot, de l'evolució econòmica (factors cíclics) i, en menor mesura, dels ajustos estructurals de les despeses de l'Estat o de les millores d'eficiència. Tampoc no estan lliures de riscos, com, per exemple, per la desacceleració del creixement a la zona de l'euro. El Govern, en definitiva, ha d'executar de manera es­­tricta aquests pressupostos i mantenir-se a l'aguait, ja que la reducció del dèficit prevista fins al 4,2% del PIB, tot i que plausible, està subordinada a un escenari de recuperació econòmica en què no tot està en mans del Govern.

1. Pla de mesures per al creixement, la competitivitat i l'eficiència (CRECE) aprovat al juny del 2014.