Les males dades del PIB d'Alemanya en el 2T (caiguda del 0,2% intertrimestral) i l'evolució a la baixa de la confiança empresarial en els últims mesos s'han associat, parcialment, a l'augment de la incertesa que envolta la situació geopolítica i econòmica russa. En particular, les sancions de la Unió Europea i dels EUA a Rússia, les rèpliques de Rússia i l'enquistament de la tensió bèl·lica a Ucraïna (malgrat l'alto el foc nominal) són factors que influeixen en l'empitjorament de la confiança dels empresaris alemanys. En aquesta tessitura, cal plantejar-se fins a quin punt aquest deteriorament del sentiment té una base real i si podria afectar també els països de l'Europa central.

D'entrada, els dos principals canals a través dels quals els problemes de la situació econòmica russa poden afectar Alemanya són el financer i el comerç exterior. Els vincles financers són, en termes generals, d'escassa importància. Segons les dades de l'FMI, els crèdits bancaris alemanys a Rússia es van situar, el 2012, en l'equivalent al 0,6% del PIB alemany, lluny de les xifres de crèdits a Rússia d'Àustria (el 4,1%), de Suècia (el 2,8%), de França (el 2,0%) o d'Itàlia (l'1,5%). Altres indicadors, com la inversió directa estrangera, també revelen una exposició financera modesta d'Alemanya enfront de Rússia. Els vincles comercials tenen una mica més de rellevància. En particular, la preocupació de l'empresariat alemany ha anat en paral·lel al mal comportament de les exportacions a Rússia. Del gener a l'abril d'enguany, les exportacions a aquest país van caure el 9% interanual, just en un període en què el total de les vendes alemanyes a l'exterior van augmentar el 7% interanual. No obstant això, malgrat que aquest contrast cridi l'atenció, cal recordar que Rússia no és, en agregat, un mercat clau per a Alemanya: és només el seu onzè comprador internacional, i per un import que amb prou feines arriba a l'1,1% del PIB germànic.

No sembla que les xifres anteriors secundin el dramatisme que reflecteixen els descensos de la confiança empresarial. Amb tota la dificultat que comporta efectuar un exercici quantitatiu, es disposa de certes estimacions de l'impacte del creixement de la crisi russa. Barclays Capital estima que, sota la hipòtesi (perfectament plausible) que les exportacions de la zona de l'euro a Rússia acabin caient el 20% el 2014, el creixement del PIB de la regió seria 0,1 punts percentuals menor que en absència d'aquest xoc. Altres analistes apunten que, en el cas d'Alemanya, el creixement seria entre 0,2 i 0,3 punts percentuals menor sota aquest supòsit. És probable que la majoria de les previsions de creixement alemany i, per extensió, de la zona de l'euro i de l'Europa central ja estiguin incorporant una gran part d'aquest efecte estimat. Així, mentre que, al juliol, el consens dels analistes pronosticava un creixement del 2% per a Alemanya el 2014, al setembre, després de la nova ronda de sancions del juliol, de l'agost i del setem­bre, la previsió era de l'1,7%, una rebaixa coherent amb les xifres esmentades.

No obstant això, quantificar l'impacte de la crisi russa sobre el creixement alemany només en termes d'un xoc a curt termini sobre les exportacions pot comportar que no es valori prou la importància d'aquest episodi. El paper de Rússia en l'organització econòmica de la regió que formen Alemanya i l'Europa central és més important del que el canal de les exportacions directes suggereix. Les relacions econòmiques entre Alemanya, l'Europa central i Rússia s'articulen, en gran part, al voltant de la notable intensitat comercial entre les dues primeres (les exportacions i les importacions entre les dues representen el 27,4% del PIB de l'Europa central) i del paper de Rússia com a proveïdor fonamental de l'Europa central (les importacions des de Rússia representen més del 6% del PIB a Hongria, a Eslovàquia i a Bulgària i entre el 3% i el 4% a Polònia i a la República Txeca). En aquest context, la tasca que exerceix cada part queda clara. Rússia és un proveïdor important de primeres matèries (en particular, energètiques, però cal no menysprear els productes minerals i els metalls). L'Europa central utilitza aquestes entrades per produir el que seran les seves exportacions de béns intermedis i finals (en no poca mesura cap a Alemanya), i Alemanya utilitza els béns procedents de l'Europa central com entrades de les seves exportacions a la resta del món.

Per tant, el risc més important que, en aquests moments, poden estar valorant els empresaris alemanys, i europeus en general, és, probablement, l'efecte disruptiu que tindria un conflicte sobre una regió econòmica que funciona, de fet, com una gran cadena transnacional de producció integrada. És probable que aquest risc només es materialitzi en escenaris adversos extrems, però, en qualsevol cas, per les seves greus conseqüències, convindria que la Unió Europea i Rússia trobessin el camí de la concòrdia amb celeritat.