Més del 99% de les empreses espanyoles són de dimensió petita o mitjana (pimes), i la seva activitat aporta al voltant del 65% del PIB. Històricament, s'han enfrontat a obstacles considerables a l'hora d'accedir a finançament de qua­­litat, precisament a conseqüència de la seva escassa di­­mensió: el capital social és baix i els actius disponibles com a garantia, també. En l'última dècada, i amb especial incidència durant els anys de la crisi, s'ha posat de manifest la necessitat de trobar per a aquestes empreses canals de finançament alternatius al crèdit bancari tradicional. Les fórmules encaminades a reforçar el capital van ser les primeres a adquirir protagonisme. En efecte, tot i que el seu ús sigui més reduït que en les empreses grans, les pi­­mes també poden optar per incrementar els fons propis mitjançant business angels, capital llavor, capital de risc o ampliacions de capital en mercats organitzats, en particular les borses de valors.

El 2008, tenint en compte la singular necessitat d'aquestes companyies, i atès l'èxit d'espais específics per a aquest tipus de societats a les borses d'altres països, es va crear el Mercat Alternatiu Borsari (MAB), promogut per Borses i Mercats Espanyols (BME). El MAB és un segment de mercat dedicat a les empreses de capitalització reduïda que busquen expandir-se, amb una regulació a la mesura i amb uns costos i uns processos adaptats a les seves característiques. En comparació amb les disposicions per a les empreses que cotitzen al mercat continu, els requisits d'accés al mercat de capitals per la porta del MAB són més flexibles. Però això no significa que perdin rigor: les pimes que sol·liciten la incorporació al MAB han de complir nivells adequats de transparència i de subministrament d'informació. Per aquest motiu s'han creat dues figures: l'assessor registrat i el proveïdor de liquiditat. L'assessor registrat, a més d'assumir la missió d'ajudar les empreses a complir les exigències d'in­­formació, està obligat a acompanyar la societat durant tota la seva vida de cotitzada. El proveïdor de liquiditat, per la seva banda, és un intermediari encarregat d'assegurar una freqüència mínima de contractació borsària, amb la finalitat d'aconseguir que la formació del preu de les accions de la companyia sigui eficient, i, al mateix temps, de facilitar la liquiditat del valor. La supervisió d'aquestes actuacions i el control del compliment normatiu corresponen a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Actualment, al MAB cotitzen més d'una vintena d'empreses amb presència als sectors de béns de consum, tecnologia i telecomunicacions, indústria, construcció i serveis de consum. En conjunt, l'experiència d'aquest mercat, en el context de crisi financera dels últims anys, ha estat raonable. Des del punt de vista quantitatiu, debutar al MAB ha permès a les empreses millorar el nivell d'activitat, la posició patrimonial i l'exposició internacional. A més de créixer i d'escometre projectes d'expansió, gràcies a l'augment dels fons propis, moltes companyies han incrementat la facturació i el resultat d'explotació. En un pla qualitatiu, les empreses han trobat al MAB una plataforma per aconseguir notorietat i prestigi entre els clients i proveïdors (comercials i financers) i una major transparència corporativa.

No obstant això, en els últims mesos, la reputació del MAB ha patit els efectes d'un cas de presumpte frau, al voltant, curiosament, de la companyia de major capitalització dins el segment. La contractació d'auditors petits i de dubtosa fiabilitat per part de les societats i l'excessiva flexibilitat dels requisits d'informació s'han acabat convertint en fe­­bleses del sistema de supervisió. Per evitar que, en el futur, es repeteixin esdeveniments d'aquesta naturalesa, s'han anunciat, des del Ministeri d'Economia i Competitivitat, canvis per reforçar el control sobre les companyies, mitjançant l'ampliació de les funcions de supervisió de BME i l'establiment de nous deures de comunicació a la CNMV. A més a més, les empreses amb una capitalització borsària que superi els 500 milions d'euros deixaran de cotitzar al MAB i passaran al mercat continu. Aquestes reformes en el marc regulador mereixen una lectura positiva: són part del procés d'aprenentatge i de desenvolupament d'un mercat amb només sis anys de vida, que fins ara ha funcionat en un context general de crisi, però que disposa d'un formidable potencial de creixement. En aquest sentit, també convé reconèixer que encara queda camí per recór­rer perquè el MAB aconsegueixi equiparar-se a homòlegs europeus com l'AIM britànic i l'Alternext francès. En suma, el principal repte de futur que es planteja per al mercat al­­ternatiu és l'enduriment dels compromisos de transpa­­rència i de supervisió.