L'economia nord-americana encara no s'ha recuperat plenament de la Gran Recessió, una crisi de magnitud excepcional en múltiples dimensions: intensitat, durada i abast geogràfic, envoltat, tot plegat, de disfuncions financeres que no es presenciaven des del començament del segle passat. Aquestes circumstàncies no solament van marcar el període estrictament recessiu (entre el final del 2007 i mitjan 2009), sinó que s'han traslladat a la fase de recuperació. Després de gairebé cinc anys, el ritme de creixement dels EUA encara es mostra tímid en comparació amb altres períodes postrecessius. I, en bona part, això és conseqüèn­­cia de la feblesa que mostra la inversió empresarial. Després d'una recessió, és habitual que les empreses amb estocs sota mínims i amb una demanda en ascens aug­­men­­tin les despeses de capital. Generalment, aquesta acció inicial deriva d'una millora dels nivells de confiança dels empresaris i dels consumidors, la qual cosa accentua i estén l'ànim inversor mitjançant un procés que es retroalimenta. No obstant això, en el cicle actual, el motor de la in­­versió no ha tingut ni una arrencada ràpida ni, amb posterioritat, la capacitat de guanyar revolucions. La comparació amb el cicle dels anys vuitanta és molt il·lustrativa: en aquesta ocasió, s'ha trigat més del doble de temps a recuperar el volum d'inversió previ a la crisi. Aquest pobre comportament té implicacions importants a curt (sobre la creació d'ocupació) i a llarg termini (sobre el creixement potencial).

L'escàs vigor del component inversor ha sorprès tothom, en especial davant unes condicions, en principi, propícies: tipus d'interès reals molt baixos (s'han arribat a situar, fins i tot, en negatiu), beneficis empresarials totalment recuperats i balanços corporatius sanejats. Un factor que ha actuat en contra és la incertesa: d'entrada, per la complexitat de la crisi i, després, per unes respostes de política eco­­nòmica tan agressives com innovadores (des del front monetari fins al fiscal, passant pel regulador) i, per tant, plenes d'incerteses. Una altra explicació és que, durant aquesta recuperació, l'economia dels EUA ha disposat, en conjunt, d'un excés de capacitat molt més elevat que en cicles anteriors, el qual ha apaivagat la necessitat d'inversió enmig d'una atonia econòmica general.

Així i tot, aquest 2014 es presenta com l'any en què la in­­ver­­sió reprendrà el pols perdut. Aquest restabliment es basa en quatre factors bàsics. Primer, la millora de les perspectives econòmiques del conjunt del país. En aquesta direcció apunten, un cop superada la sotragada del primer trimestre, provocada per les condicions meteoro­­lò­­giques adverses, la majoria d'índexs de sentiment em­­presarial i de confiança dels consumidors. Segon, una menor incertesa econòmica i política. Aquesta última ha remès gràcies al fet que republicans i demòcrates han aconseguit certs acords de mínims en matèria de política pressupostària, a mesura, també, que es van digerint els grans canvis en la regulació financera. Tercer, l'envelliment del capital, precisament per la falta d'inversions dels úl­­tims anys. Aquesta circumstància empeny les empreses a substituir-lo, sobretot en un context propici per al ressorgiment de la indústria localitzada a l'interior dels EUA, gràcies a fenòmens com la revolució energètica del petroli i del gas shale. I quart, la continuïtat d'unes condicions fi­­nan­­ceres favorables. Sobre la base d'aquests factors, el nostre escenari central anticipa un repunt de la inversió en els pròxims trimestres, que situarà la taxa de creixement en un robust 8% anualitzat en la segona meitat del 2014 i al voltant del 6% el 2015.