En una economia de mercat que funciona de forma adequada, la relació entre la retribució dels treballadors i el seu nivell educatiu és molt estreta. Les persones amb un nivell educatiu més elevat solen ser més productives i, per tant, perceben un salari més alt. A Espanya, el 2010, els treballadors que havien completat, com a molt, l'ensenya­­ment secundari de primer cicle van percebre, de mitjana, una renda anual bruta de 16.757 euros, mentre que els ingressos d'un individu amb estudis universitaris van arribar als 29.548 euros. Per tant, formar-se sol tenir, en general, una recompensa.

Malgrat tot, a Espanya, la prima salarial és inferior a la dels principals països de l'OCDE. De mitjana, als països de l'OCDE, el salari d'un treballador amb estudis universitaris dobla el d'un treballador amb estudis bàsics, mentre que, a Espanya és el 75% superior. Són molts els factors que influeixen en la magnitud de la prima salarial, però l'oferta i la demanda relatives per a cada segment educatiu són clau.1

En aquest sentit, sembla que l'oferta de població amb estudis universitaris a Espanya és molt similar a la dels països de l'OCDE. L'any 2000, la proporció de la població espanyola entre 25 i 64 anys amb estudis universitaris era del 23%, 1 punt per damunt de la mitjana de l'OCDE. El 2011, aquesta ràtio es va situar en el 32%, tant a Espanya com en la mitjana de l'OCDE. Per tant, amb el mateix nivell d'oferta, si a Espanya la prima salarial per als universitaris és inferior, és probable que una part s'expliqui perquè la demanda d'aquest tipus de treballadors és menor. Un altre element que pot ajudar a explicar-ho és que el nivell educatiu efectiu dels universitaris a Espanya és inferior, com ho mostra l'avaluació de les competències de la població adulta de l'OCDE del 2013.2

És també destacable la diferent evolució de la prima salarial durant l'última dècada entre els països de l'OCDE i Espanya. Per als treballadors amb estudis universitaris, s'ha produït, en els dos casos, un augment notable, però aquest increment ha estat més intens als països de l'OCDE que a Espanya. En concret, a Espanya, ha augmentat en
10 p. p. i, a la resta de països de l'OCDE, ho ha fet, de mitjana, en 23 p. p. L'evolució de la prima salarial ha estat l'oposada per als treballadors amb estudis fins al segon cicle de secundària superior: als països de l'OCDE, s'ha produït un augment i, a Espanya, s'ha reduït. En aquest cas, però, l'evolució de l'oferta ha estat molt diferent. A Espanya, ha augmentat de forma notable, mentre que, a la l'OCDE, s'ha mantingut constant. Perquè la recompensa de l'educació no sigui escarransida, ens hauríem d'assemblar més als alumnes avantatjats de l'OCDE.

1. Altres factors importants són la regulació del salari mínim i les institucions que governen les relacions laborals.

2. Vegeu «OECD Skills Outlook 2013. First Results from the Survey of Adult Skills».