Dels diferents desequilibris que va acumular l'economia espanyola durant els anys previs a la crisi, l'elevat endeutament extern és, segurament, un dels que més està costant corregir. Una bona mostra d'això és l'evolució recent de la posició inversora internacional neta (PIIN), és a dir, la diferència entre els actius que posseeixen els ciutadans espa­nyols a l'estranger i els actius espanyols en mans d'es­­tran­­­­gers. En aquest article, repassem breument els principals determinants de la seva evolució i les perspectives que presenta.

La PIIN va baixar de forma molt intensa entre els anys 2000 i 2009 i va passar del –32,0% del PIB al –93,8%. De lla­­vors ençà, la tendència negativa s'ha frenat, però, malgrat que l'economia espanyola presenta ja una capacitat de finançament positiva, la PIIN no ha començat a millorar. La intuïció sembla senzilla: si una economia, com l'es­­panyola, té un saldo positiu del compte corrent, la capacitat de finançament s'utilitza per amortitzar el deute amb l'exterior o per comprar actius a l'exterior. En els dos casos, la PIIN milloraria. Per tant, sembla paradoxal que la PIIN es continuï deteriorant.

No obstant això, l'evolució de la PIIN al llarg del temps no solament ve determinada per la capacitat o per la necessitat de finançament acumulatiu de l'economia. Els canvis en el valor relatiu dels actius i passius també juguen un paper molt important, en especial a curt termini. Al segon gràfic, es mostra la contribució de cada factor a la variació de la PIIN durant els últims anys. Com es pot observar, el 2013, la capacitat de finançament que va presentar l'economia espanyola, de l'1,5% del PIB, va ajudar a millorar la PIIN. Malgrat tot, això no va ser suficient per compensar l'efecte revaloració, que, el 2013, va ser negatiu, és a dir, l'augment del preu dels actius espanyols en mans de ciutadans estrangers va ser superior a l'augment del preu dels actius que posseeixen els ciutadans espanyols a l'es­­tranger. Aquest efecte revaloració va ser especialment im­­portant en els actius de renda variable. Serveixi d'exemple que, el 2013, l'Ibex 35 va augmentar el 21,4%, mentre que l'augment mitjà de l'Eurostoxx 50, l'MSCI Emerging Markets i l'S&P 500 es va quedar en el 14,0%.1

De tota manera, cal destacar que, malgrat que l'efecte re­­valoració pot ser important en un any concret, a llarg ter­­mi­­ni l'evolució de la PIIN ve determinada, principalment, per la capacitat de finançament de l'economia. Per exemple, en els set últims anys, la capacitat de finançament ex­­plica el 85% del canvi de la PIIN. En aquest sentit, assumint que, a llarg termini, l'efecte revaloració no és important, si la capacitat de finançament es manté en l'1,5% del PIB en el futur i el PIB nominal cresqués al 4%, la PIIN s'aproparia al –65% el 2020. Una reducció important, però que encara manté la PIIN lluny del llindar màxim fixat per la Comissió Europea, el –35%. Per tant, malgrat la important embranzida que el sector exportador ha protagonitzat en els últims anys, els esforços per millorar la posició internacional de l'economia espanyola han de continuar.

1. L'Eurostoxx 50 va augmentar el 17,9%, l'MSCI Emerging Markets va disminuir el 5,3% i l'S&P 500 va créixer el 29,6%.