Després de diversos exercicis de caigudes, els beneficis de les empreses espanyoles cotitzades recuperen la tendència alcista. Segons la CNMV, el resultat consolidat va passar de –8.802 milions d'euros el 2012 a 25.078 milions el 2013, dels quals un aclaparador 92% correspon a les companyies de l'Ibex 35. Per bé que la comparació d'aquestes xi­­fres corresponents a la línia final del compte de resultats pa­­teix algunes distorsions per motiu de partides extraordinàries, sí que permet constatar la millora progressiva de les condicions de negoci. D'una banda, per factors vinculats al conjunt de l'economia espanyola: la recuperació del ritme d'activitat, la distensió de les condicions de finançament dels sectors públic i privat i la menor dotació de provisions (amb especial rellevància al sector bancari). De l'al­­tra, gràcies al fort creixement de la facturació de les com­­panyies en mercats internacionals. Simultàniament, s'observa continuïtat en els processos de despalanquejament i de reforç dels recursos propis iniciats en anys anteriors.

A nivell sectorial, més de la meitat dels resultats agregats de l'exercici van procedir de les entitats financeres, seguits dels de la indústria i del comerç. Convé assenyalar certs aspectes particulars que han determinat l'evolució dels beneficis en funció del sector. En el cas de les entitats de crèdit, el benefici net va pujar gairebé a 14.000 milions d'euros, afectat favorablement per la reducció de les dotacions, que, el 2012, van ser excepcionalment elevades, fins al punt de motivar un resultat d'explotació agregat negatiu en aquell any. Al sector industrial, tot i que l'evolució dels subsectors s'ha mostrat desigual, la millora dels resultats ha estat conseqüència de l'ajust dels costos operatius (reducció de plantilles, vendes d'actius, etc.) i financers (principalment, a través de la reestructuració del deute). El contrapunt es troba als sectors de l'energia i la construcció. Al primer, a la caiguda de la demanda elèctrica a
Es­­panya i a l'impacte advers de les variables macroeco­nòmiques (com el preu del cru Brent i els tipus de canvi entre les divises), es va afegir el nou marc regulador del sector establert per a la seva activitat local. Combinats, aquests factors han propiciat que, el 2013, el benefici net del sector hagi baixat de forma apreciable en relació amb l'any previ. També ha estat notable la caiguda de resultats a la construcció. Les raons subjacents d'aquesta tendència a la baixa són el descens de l'activitat constructora, la desacceleració de la producció de ciment i la caiguda de les vendes d'immobles.

El marc operatiu del 2013 encara va estar condicionat per un entorn advers per a les vendes, l'evolució de les quals, en el cas de les companyies cotitzades no financeres, va registrar una caiguda del 2,8% interanual. La reducció de la demanda interna, el descens de l'activitat a la majoria de subsectors energètics i industrials, la fluctuació dels tipus de canvi de les divises emergents i la casuística particular d'algunes companyies explicarien aquesta caiguda de les vendes. No obstant això, hi ha un aspecte positiu de gran importància que convida a l'optimisme: l'augment notable i sòlid de la xifra de negocis generada a l'estranger. Des de l'inici de la crisi el 2009, les vendes a l'exterior han adquirit una rellevància creixent i han compensat el dèficit de facturació local. El 2013, les empreses de l'Ibex van generar el 62,3% dels ingressos fora d'Espanya (259.919 milions d'euros), percentatge que cal comparar amb el 61% de l'any anterior.

Un altre aspecte rellevant ha estat l'esforç realitzat per les companyies per mantenir en nivells alts la remuneració a l'accionista. El 2013, el pagament de dividends del conjunt de cotitzades va recular en relació amb el 2012, però la dividend yield de la borsa espanyola es manté entre les més elevades del món. Aquesta circumstància és resultat de l'augment dels pagaments als accionistes mitjançant scrip dividends.