A Espanya, la inversió a llarg termini en capital productiu duta a terme per empreses estrangeres (la inversió estrangera directa o IED) exerceix un paper essencial. El 2012, l'es­­toc d'IED representava el 47,9% del PIB, i, des de fa anys, Espanya ocupa les primeres posicions en el rànquing de les economies desenvolupades que reben més IED, per davant dels EUA i dels principals països de la zona de l'euro, i lleugerament per darrere del Regne Unit. A escala mundial, malgrat haver augmentat l'11% el 2013, els fluxos d'in­­versió estrangera directa encara no han assolit els ni­­vells màxims del 2007. Així, doncs, en aquest context de me­­nor activitat i de persistència de la incertesa sobre la recuperació als països de la perifèria, és rellevant constatar l'èxit que representa que Espanya es mantingui en el top-10 de països desenvolupats receptors d'IED. Per entendre la solidesa i l'abast d'aquesta posició, analitzarem el comportament de les inversions estrangeres a Espanya i ens centrarem en la inversió estrangera productiva. És a dir, ex­­clourem de l'anàlisi les operacions sense efectes econòmics directes al país, com, per exemple, les estratègies d'op­­timització fiscal dins un grup empresarial.

La inversió estrangera va augmentar el 8,8% el 2013, després d'una caiguda important el 2012. Examinant l'origen d'aquestes inversions, observem que la zona de l'euro continua sent el principal emissor (el 72,8% el 2013) i que, a més a més, va contribuir positivament a l'augment de la inversió total. Fora de la zona de l'euro, destaca el major protagonisme dels països llatinoamericans, que, impulsats per les inversions procedents de Mèxic, van aconseguir el 7,1% del total el 2013. Si analitzem les dades per sectors, es constata que tres van acaparar gairebé la meitat del total de les inversions: les activitats financeres (el 19,9%), les manufactureres (el 16,7%) i les immobiliàries (l'11,3%). Malgrat que les inversions en manufactures van disminuir, aquesta reducció pot ser interpretada com un descans temporal després dels grans fluxos del 2011 i del 2012. Les inversions a la banca van créixer, però poden ser justificades com a consolidacions necessàries ajornades du­rant la crisi i que s'estan duent a terme ara. Cal destacar, també, la tendència positiva de les inversions immobiliàries, que, el 2013, van assolir màxims absoluts (i van arribar a ser més del doble que el 2007).

Finalment, l'anàlisi de les desinversions també constata la millora de la confiança de les empreses estrangeres a Es­­panya. Durant la crisi, van augmentar les desinversions, però, el 2013, aquesta tendència va canviar i van disminuir el 33,4%. És a dir, l'increment de la inversió estrangera di­­recta bruta (el 8,8%) infravalora l'increment de la inversió estrangera neta (el 36,3%). En resum, les dades confirmen la bona salut de l'economia espanyola com a receptora d'in­­versions estrangeres.