Amb una depreciació de la lira turca en relació amb el dòlar del 18% des del maig del 2013 i amb una caiguda de la borsa d'Istanbul del 24% en aquest mateix període, Turquia és una de les economies emergents que ha suportat més pressions financeres en l'últim any. En aquest context, cal preguntar-se si la situació econòmica de Turquia presenta característiques diferencialment més negatives que les d'altres països emergents. La revisió dels principals indicadors macroeconòmics suggereix una resposta afirmativa, atesa la combinació d'un dèficit corrent important (al voltant del 8% del PIB el 2013) i una inflació superior al 7%. Així i tot, no és un cas extraordinari, ja que s'assembla al de països com el Brasil, Indonèsia o Sud-àfrica, castigats amb depreciacions superiors al 15% des del maig de l'any passat.
En el cas turc, aquests greus desajustaments macroeconòmics agreugen els dubtes sobre les perspectives a curt termini. Malgrat els pronòstics de desacceleració, el creixement del PIB en el 3T 2013 encara va ser un vigorós 4,4% interanual (el 4,5% en el 2T). Aquesta expansió s'ha alimentat, en gran part, d'un fort creixement del crèdit privat interior, amb avanços del 33% interanual en el 4T (un any enrere, l'augment va ser del 17% interanual). Per completar el panorama, i com s'ha anticipat, el creixement dels preus se situa lluny del que seria desitjable: al gener, l'IPC va augmentar el 7,8% interanual i va sumar vuit mesos consecutius per damunt del 7% interanual. En aquest context, i després d'ajornar molts mesos la decisió, al gener, el banc central va apujar de forma dràstica el tipus de referència fins al 10% (el 4,5% al desembre).
A més de presentar aquesta evolució macroeconòmica complicada, Turquia ha començat a mostrar senyals de conflictivitat política, poc habituals en anys anteriors. Des de l'entrada al Govern de l'AKP (partit islamista) el 2002, el país va viure un fort impuls reformista. Després de diversos anys en què aquest procés disposava d'un consens social àmpliament majoritari, el 2013, han aparegut símptomes de contestació i de desgast polític, tant al si del Govern com en forma de moviments externs. El soroll que ha acompanyat aquests episodis complica l'anticipació de possibles canvis de trajectòria política a més llarg termini i ha intensificat la volatilitat d'episodis com els viscuts durant la primavera del 2013 i al gener d'enguany.
Atesa la desafortunada coincidència de tensions polítiques i de desequilibris macroeconòmics, cal concloure que, efectivament, Turquia és una de les economies emergents que requerirà una atenció especial en els pròxims mesos. Tot i que, creiem que és probable que l'any 2014 es tanqui de forma més favorable del que ara es planteja, un cop considerats els desequilibris acumulats la desacceleració de l'activitat és gairebé inevitable. No obstant això, atesos els precedents, estimem que aquest pot ser un procés a curt termini i que el 2015 l'economia podria estabilitzar el ritme d'activitat. Aquesta desacceleració hauria de facilitar una reducció del dèficit corrent cap al final del 2014. En canvi, la inèrcia d'una inflació alta es pot mantenir fins ben entrat el 2015. Així mateix, durant enguany, es produirà una clarificació de la situació política i del suport real a l'agenda modernitzadora islamista, ja que se celebraran eleccions locals (març) i presidencials (agost) i, probablement, un referèndum constitucional. Quan la incertesa s'esvaeixi, hauria de reaparèixer la visió d'una economia emergent amb bones perspectives a llarg termini, materialitzades en un creixement potencial elevat, de l'ordre del 5%.
