Al llarg de l'últim any, la valoració de molts actius financers s'ha situat en màxims històrics. Sense cap mena de dubte, la ultralaxitud en política monetària que mantenen els principals bancs centrals del món és un factor molt important que explica l'evolució positiva dels índexs borsaris internacionals i de la renda fixa global. El comportament dels mercats de bons corporatius europeus, tant de grau inversor com d'alt risc, no és una excepció. La seva evolució al llarg del 2013 ha estat molt positiva.

El primer aspecte positiu que destaca al mercat de deute corporatiu d'Europa —inclosos els països de l'Europa emergent— és que, en els quatre últims anys, s'aprecia que la quantia de les emissions s'ha estabilitzat en nivells elevats. Aquesta situació és possible gràcies al fet que el creixement de les emissions de bons d'alt risc compensa la caiguda que registren les del segment de grau inversor, arran, al seu torn, de les menors necessitats d'emissió del sector bancari en el seu procés de despalanquejament. Als EUA, les emissions se situen en màxims històrics amb un patró similar al registrat a Europa, és a dir, les emissions de bons d'alt risc són les que donen suport al dinamisme.

El segon aspecte està relacionat amb els efectes positius que provoca el context d'elevada liquiditat global i de tipus d'interès oficials prop de zero. Una part important d'aquests beneficis la capturen les empreses, ja que són capaces de reduir el cost de finançar-se i, també, d'ampliar els venciments del deute emès. Els inversors també són capaços de capturar una part dels beneficis de la conjuntura favorable dels mercats. D'una banda, obtenen una rendibilitat molt superior a la que aconseguirien invertint en deute sobirà. En els quatre últims anys, la rendibilitat anual s'ha situat entre el 5,0% dels bons grau inversor i el 9,0% del deute d'alt risc. De l'altra, hi ha els beneficis que s'obtenen en diversificar per actius i per sectors.

Quan es valora tota la informació en conjunt, és inevitable que sorgeixin alguns interrogants. Som davant un mercat en què les valoracions són coherents amb els fonamentals? Si és així, quin és el recorregut que té el mercat de deute corporatiu en els pròxims anys? Com reaccionaran els inversors quan els bancs centrals decideixin reduir els estímuls?

En principi, per al conjunt dels bons corporatius europeus, no hi ha senyals que indiquin l'existència d'un desacoblament important entre les valoracions i els fonamentals de les empreses, més encara si es considera que, en els prò­­xims anys, tot i que a un ritme contingut, l'escenari és de creixement. Atesa l'absència, precisament, de comportaments exuberants als mercats, la retirada dels estímuls mo­­netaris per part dels bancs emissors no ha de ser un fac­­tor greu d'inestabilitat, ja que la normalització s'im­­ple­­mentarà de forma gradual.

L'expansió del mercat de bons a Europa no solament es manifesta en el volum agregat d'emissions, sinó, també, en el nombre creixent d'empreses que hi debuten i en l'am­­pliació de l'espectre en termes de sector, dimensió, categoria de qualificació i tipologia d'instruments. El ventall d'inversors també s'obre i arriba al petit estalviador particular. Malgrat que la distància amb els estàndards del mercat de renda fixa empresarial dels EUA és enorme, la tendència d'acostament ha començat.