El passat 15 de novembre, la Comissió Europea (CE) va publicar l'informe anual de desequilibris macroeconòmics, en què s'estudia l'evolució de deu indicadors econòmics als països de la Unió Europea amb la finalitat d'alertar sobre els possibles desequilibris que puguin afectar el creixement a mitjà termini. A partir d'aquests indicadors, es decidirà si és necessària una revisió en profunditat de l'economia del país. Si el país no adopta mesures per corregir els desequilibris, la CE pot imposar penalitzacions econòmiques. La CE ha determinat que realitzarà aquesta revisió a setze països (en tretze dels quals ja l'ha dut a terme enguany). Els nous països són Croàcia, Luxemburg i... Alemanya. La inclusió d'Alemanya pot semblar sorprenent, ja que el seu creixement és el motor de la incipient recuperació de la zona de l'euro.

Alemanya ha estat inclosa al grup per dos motius aparent­­ment contradictoris: (i) un superàvit per compte corrent excessiu i (ii) una pèrdua de quota de mercat exterior. La pèrdua de quota de mercat és resultat, sobretot, del fort creixement de les exportacions per part dels països emergents, i no del fet que les exportacions alemanyes estiguin caient. Ens centrem, per tant, en el superàvit per compte corrent, el qual ha estat, de mitjana, del 6,5% del PIB en els tres últims anys, per damunt del 6,0% que la CE marca com a límit. La idea que un superàvit per compte corrent sigui perjudicial per a l'economia sembla contraintuïtiva. Quin és el problema de vendre més productes a l'estranger que els que es compren a l'exterior?

En part, el superàvit per compte corrent reflecteix una virtut dels productors alemanys, que han sabut aprofitar l'aparició d'una classe mitjana-alta als països emergents per augmentar les exportacions. A més a més, compartir moneda única amb països més febles li permet accedir als mercats internacionals amb una moneda més barata. És a dir, si la divisa d'Alemanya fos el marc, el seu valor seria superior a l'euro. Això representa un subsidi als béns alemanys. El saldo corrent entre Alemanya i els països perifèrics (per exemple, Espanya, Grècia i Portugal) era proper a zero el 2000, va arribar a màxims el 2008 i s'ha tancat des de la Gran Recessió. La diferència és que, mentre que abans de la crisi la divergència era simètrica (augmentava el superàvit a Alemanya i el dèficit als països perifèrics), ara és asimètrica. El compte corrent d'Alemanya entre el 2008 i el 2012 s'ha mantingut constant, mentre que els perifèrics han ajustat gairebé 10 p. p. del seu PIB. Mirat d'aquesta manera, semblaria que no s'ha produït cap ajust a Alemanya en relació amb la zona de l'euro. Res més lluny de la realitat, ja que el superàvit d'Alemanya s'ha mantingut constant, gràcies a un augment del superàvit en relació amb els països de fora de la zona de l'euro i a una disminució del superàvit en relació amb els països de la zona de l'euro.

No obstant això, un superàvit del compte corrent significatiu i persistent pot ser un reflex de la gestació de de-­sequilibris econòmics interns en l'economia alemanya. El superàvit pot ser causat per una caiguda de la inversió o per nivells de consum relativament baixos. A Alemanya, l'any 2000, la inversió va ser del 22,3% del PIB, mentre que, el 2012, va ser del 17,3%, lleugerament per sota del 18,6% de la zona de l'euro o del 19,0% dels EUA. La tendència negativa de la inversió (que explica el 57,4% de l'augment del superàvit) pot reduir l'output potencial de l'economia alemanya. A més més, els salaris també s'han mantingut molt continguts durant l'última dècada. Entre el 2000 i el 2007, van créixer el 2,0% (variació anualitzada mitjana) i, del 2007 al 2012, ho van fer l'1,5%. Per bé que és cert que això ha ajudat l'economia germànica a guanyar competitivitat, també ha frenat la capacitat de creixement del consum. De fet, una de les primeres mesures que el nou Govern Merkel vol adoptar és introduir un salari mínim, però l'efecte que això pugui tenir sobre el consum dependrà del disseny final. Si el salari mínim es fixa a nivell nacional, en lloc de regional, podria generar un augment de l'atur, ja que la disparitat de salaris entre l'Alemanya de l'est i la de l'oest encara és considerable.

En definitiva, l'estudi en profunditat de l'economia alema­nya que la CE durà a terme s'hauria de centrar a determinar si els nivells de consum i la inversió poden acabar afectant negativament el creixement a mitjà termini. Una alerta aparentment sorprenent ara que l'economia alemanya lidera el creixement europeu, però que cal seguir amb atenció.