El sector exportador ha estat clau per esmorteir la caiguda de la demanda interna. La seva contribució al creixement del PIB ha estat, de mitjana, de l'1,8% entre 1T 2010 i 2T 2013, i tot fa pensar que jugarà un paper determinant a l'hora d'impulsar la recuperació de l'activitat en els pròxims trimestres. No obstant això, hi ha dubtes sobre la magnitud de l'efecte positiu que pugui tenir al mercat laboral.

L'anàlisi de l'evolució de l'ocupació per sectors en funció de la intensitat exportadora ens facilita una primera pista. Com es pot observar al primer gràfic, als sectors en què el percentatge de vendes a l'exterior és superior al 25%, la taxa de variació interanual de l'ocupació és, de mitjana, positiva. En canvi, als sectors en què, de mitjana, el pes de les vendes a l'exterior és inferior, encara es destrueixen llocs de treball.

Les dades, per tant, són relativament encoratjadores. Cal assenyalar que només s'analitza una part del mercat laboral, alguns dels sectors industrials i de serveis, els quals, però, concentren el 43% del total d'ocupats. És més, els sectors amb un percentatge de vendes a l'exterior superior al 25% aglutinen el 20% dels ocupats.

Per filar una mica més prim a l'hora de valorar la capacitat de generar ocupació dels sectors més exposats al mercat exterior, analitzem si són, en general, menys intensius en treball que els sectors més orientats al mercat domèstic. Si aquest fos el cas, es podria inferir que serien capaços de generar menys ocupació que els sectors amb un enfocament més domèstic. Com es pot apreciar al segon gràfic, aquest no és el cas, ja que no s'observa una relació sistemàtica entre la intensitat del factor treball de cada sector i el seu grau d'obertura a l'exterior.

Una última pista s'obté en estimar l'elasticitat del creixement de l'ocupació en relació amb el creixement del valor afegit brut. El resultat és que no és significativament superior als sectors més orientats al mercat domèstic.(1) En definitiva, no sembla que una major internacionalització de l'economia espanyola hagi de representar un fre per a la recuperació de l'ocupació. Més aviat tot el contrari.

(1) En concret, la regressió que s'estima és yit = a + b1 xit + b2 di + b3
xit*di+ eit , on xit és el creixement anual del valor afegit brut en termes reals del sector i en el període t, yit és la variació anual de l'ocupació al sector i en el període t, i di és una variable dicotòmica igual a 1 per als sectors amb un pes de les vendes a l'exterior superior al 25% del total de vendes. En la regressió també s'inclouen variables fictícies de temps. Per determinar la solidesa del resultat, la regressió s'estima per a diferents límits del pes de les vendes a l'exterior, i se n'exclou els sectors relacionats amb el turisme. En cap dels casos, l'elasticitat de l'ocupació al creixement del VAB és superior als sectors més domèstics.