La inflació es troba en taxes moderades al conjunt de la zona de l'euro. Al setembre, es va situar en l'1,1% (l'avanç de l'octubre, en el 0,7%), però la tendència a la baixa que s'ha produït des de la meitat de l'any passat ha provocat que comencin a augmentar els temors a una possible de­­flació. En un entorn en què el recorregut a la baixa dels ti­­pus d'interès nominals és molt limitat, una caiguda de la in­­­­flació augmentaria els tipus d'interès reals, la qual cosa dificultaria la capacitat de recuperació de la zona de l'euro. A més a més, molts països han de dur a terme importants esforços de despalanquejament, i taxes d'inflació baixes complicarien encara més el procés. Procedirem, per tant, a analitzar si els temors a una possible deflació són fonamentats.

En part, la reducció de la taxa d'inflació que s'ha produït en els últims mesos és un reflex de la situació econòmica. La utilització de la capacitat productiva es manté en nivells baixos: en 2T 2013, estava en el 78,3%, 2,8 punts percentuals per sota de la mitjana històrica. La situació del mercat laboral també manté les pressions inflacionistes molt contingudes, atès que la taxa d'atur s'ha mantingut al voltant del 12% durant enguany, i això situa el creixement dels salaris en taxes moderades. Confiem que aquests factors vagin remetent a mesura que la recuperació de l'ac­­tivitat guanyi tracció en els pròxims trimestres. Tot i que s'es­­pera que el procés de recuperació de la zona de l'euro sigui molt gradual, i, per tant, es preveu també que la utilització de la capacitat productiva i que la taxa d'atur es recuperin de forma gradual, el que sí sembla clar és que aquests factors deixaran de pressionar la taxa d'inflació a la baixa.

Hi ha dos elements més que també han propiciat que la taxa d'inflació s'hagi reduït en els últims mesos: l'evolució del preu del petroli i els canvis impositius produïts a diversos països de la zona de l'euro. Pel que fa al primer factor, serveixi d'exemple que, de mitjana, el preu del petroli de qualitat Brent es va situar en els 87,3 euros per barril entre el gener i el setembre del 2012, mentre que, el 2013, s'ha situat en els 82,1 euros. Atès que, en els pròxims mesos, s'espera que el preu del petroli es mantingui estable en nivells similars a l'actual, aquest no hauria de ser un factor que continués pressionant a la baixa la taxa d'inflació. D'altra banda, en els últims mesos, s'ha re­­vertit l'efecte dels augments impositius que s'havien produït a diversos països de la zona de l'euro. Una mostra d'això és que la inflació a impostos constants, un cop ex­­closos els productes energètics, s'ha mantingut més es­­table en els últims mesos (l'1,1% al setembre del 2013, en­­front de l'1,4% del gener del 2012). O, dit d'una altra manera, es redueix en 0,3 p. p., enfront dels 0,9 p. p. per a l'IPC general.

En definitiva, la caiguda de la taxa d'inflació observada en els últims mesos respon a factors conjunturals i transitoris. Perquè tingués lloc una deflació, la zona de l'euro hauria d'entrar de nou en recessió, i, malgrat que els riscos continuen sent elevats, tot indica que el rumb que finalment ha pres la regió és el contrari: la recuperació.