La crisi del deute sobirà va arribar al punt culminant quan el temor a una possible ruptura de l'euro va començar a generar importants sortides de capitals cap als països pe­­ri­­fèrics. El 2013, aquesta tendència ha canviat per complet, i, a Espanya, la confiança dels inversors internacionals s'ha recuperat de forma notable, com ho indica el creixement de la inversió estrangera.

On observem millor aquest canvi de tendència és en l'e­­vo­­lució de la inversió en cartera, que es va enfonsar entre el 2011 i el 2012. En concret, al juliol del 2012, la inversió es­­tran­­­­gera neta en cartera acumulada durant els dotze úl­­tims mesos va ser 139,9 mil milions d'euros inferior a la del juliol del 2011. La sortida d'inversors estrangers es va ge­­neralitzar en els diferents sectors institucionals, però va ser especialment notable en les administracions públiques, que van acaparar el 43,8% de la disminució total. No va ser fins que Mario Draghi va anunciar que adoptaria totes les mesures necessàries per garantir el futur de l'euro que aquesta tendència va començar a canviar, una declaració que, unida als avanços institucionals cap a un major nivell de coordinació i d'integració a nivell europeu, va contribuir també a reduir els dubtes sobre el futur de la moneda única. De llavors ençà, la inversió estrangera neta en cartera ha recuperat el terreny perdut i, al juliol del 2013, ja era 190,5 mil milions d'euros superior a la de l'any anterior. La millora també ha estat generalitzada, tot i que, de nou, les administracions públiques van repuntar més (el 52,7% de l'augment total).

Així mateix, el retorn de la inversió estrangera es produeix sense que el cost del deute hagi augmentat. De fet, el cost mitjà d'emissió de deute públic ha baixat de manera significativa, la qual cosa ha comportat que el rendiment efectiu mitjà (sense incloure el MEDE) fos del 3,4% el 2012, mentre que, de mitjana, baixarà fins al 2,6% enguany. Aquesta millora també s'observa al sector privat, on s'e­­met deute corporatiu a costos cada vegada més baixos. Per exemple, a l'agost del 2012, l'spread mitjà de les emissions d'empreses financeres era de 390 p. b., mentre que, a l'oc­­tu­­bre del 2013, ha estat de 147 p. b., tendència que també comparteixen les empreses no financeres.

La inversió estrangera directa (IED) és, en general, a més llarg termini i, per tant, menys volàtil. Al juliol del 2012, la IED neta era només 4,7 mil milions inferior a la de l'any an­­terior, la qual cosa va representar una caiguda del 17,3%. Al juliol del 2013, l'augment ja era de 8,2 mil milions, de ma­­nera que la pèrdua ja s'havia recuperat. De fet, malgrat la caiguda patida el 2012, Espanya es va mantenir com un dels principals països europeus receptors d'IED. El 2008, Espanya era el cinquè país receptor, amb 77,9 mil milions de dòlars, i, el 2012, tot i que la quantitat va ser substancialment inferior (36,2 mil milions de dòlars), es va continuar mantenint en el top-10 de països receptors d'IED.