El Fons Monetari Internacional (FMI) acaba de publicar l'informe bianual sobre l'estabilitat financera internacional (GFSR, per les sigles en anglès), en què passa revista a l'evolució dels principals riscos que les autoritats econòmiques i els agents privats haurien de tenir sota vigilància. El mapa que contempla el GFSR engloba sis factors globals: (i) els riscos de caràcter macroeconòmic, (ii) els riscos relacionats amb els mercats emergents, (iii) els riscos crediticis, (iv) els riscos associats a la liquiditat, (v) l'apetència pel risc dels inversors, i (vi) les condicions monetàries i financeres. El missatge central que trasllada l'FMI és encoratjador: el sistema financer internacional es troba en un procés de transició cap a una major estabilitat global.

En matèria de riscos macroeconòmics, l'FMI considera que la situació agregada no ha ofert canvis significatius des de l'informe previ (abril): continua esperant un enfortiment gradual de l'activitat a nivell global, però amb una composició geogràfica diferent. D'una banda, la institució reconeix que la recuperació als EUA està prenent cos i que la situació a Europa, per fi, està millorant, tot i que sigui tímidament. Com a contrapunt, indica que la perspectiva de creixement a diversos països emergents està empitjorant. Aquest últim punt fa que l'FMI manifesti, potser pecant d'excés de prudència, que els riscos sobre els mercats procedents de l'àmbit macroeconòmic global encara es troben esbiaixats a la baixa. No hi ha dubte que la revisió a la baixa en les previsions de creixement dels països emergents és una mala notícia, ja que, efectivament, incrementa els riscos a la baixa del creixement internacional. Lamentablement, el risc es veu intensificat per les expectatives derivades de la política monetària dels EUA i per la possibilitat que es produeixin sortides de capital d'aquests països, situació que es pot agreujar si es desencadena un repunt brusc de l'aversió al risc dels inversors. Per esmorteir els possibles efectes negatius, l'FMI recomana a les autoritats locals monitoritzar el palanquejament dels agents (en particular en divises estrangeres) i perseverar en les reformes estructurals com a factor per atreure capital.

En principi, el fet que el creixement de l'economia dels EUA vagi guanyant solidesa és positiu a nivell global, però també incrementa la incertesa sobre com reaccionaran els mer­­cats financers quan la Reserva Federal (Fed) decideixi iniciar l'estratègia de normalització monetària. Pel que fa a aquest risc, el GFSR assenyala, de forma molt encertada, que el major obstacle al qual s'enfronta, ara com ara, l'es­­­tabilitat financera global està relacionat amb la gestió dels possibles «danys col·laterals» que poden aparèixer quan la Fed comenci a reduir les compres de bons. Sens dubte, serà necessari que la Fed sigui oportuna i transparent en la comunicació de les seves actuacions. Tal com assenyala l'FMI, és important tenir present que un empitjorament de les condicions de liquiditat pot provocar greus efectes indesitjats. En particular, un augment inicial sobtat dels ti­­pus d'interès pot generar problemes als agents palanquejats en operacions de carry trade (que es financen a curt termini i s'inverteixen a llarg termini), la qual cosa, al seu torn, pot engegar mecanismes d'amplificació del repunt de tipus i de les tensions, que acabarien truncant la recuperació de l'activitat i de l'ocupació.

Un àmbit que, de forma merescuda, l'FMI destaca positivament és el dels avanços assolits a la zona de l'euro. Tant les reformes estructurals a nivell nacional com els passos fets per millorar l'arquitectura institucional de la unió monetària permeten una reducció de les pressions financeres que afronten els Governs dels països perifèrics. En canvi, el GFSR valora que, en conjunt, els riscos crediticis amb prou feines han millorat i considera que la reparació dels balanços bancaris és massa lenta. Possiblement, l'FMI em­­fatitza aquest punt amb el propòsit d'esperonar l'ac­­tuació dels Governs en matèria de sanejament de les entitats i de posada en marxa de la unió bancària europea.

En suma, la valoració de conjunt que es desprèn de l'infor­me de l'FMI és moderadament positiva. Malgrat que els reptes als quals s'enfronten les autoritats dels EUA, de la zona de l'euro i dels països emergents són molt complexos (atesa la interconnexió dels riscos), la coordinació i la cooperació, força raonables, observades a nivell internacional i l'encertada gestió dels bancs centrals pavimenten el camí perquè la transició cap a un context financer global més estable culmini amb èxit.