L'any passat, quan les tensions als mercats europeus de deute estaven en ple apogeu, les subhastes del Tresor eren seguides amb la màxima atenció. La demanda, el preu, els terminis, el grau de participació dels inversors estrangers... Tots els detalls eren analitzats amb detall per valorar la confiança dels inversors internacionals en l'eco­­nomia espanyola. Ara les condicions han canviat, però fins a quin punt la confiança ha tornat?

Durant els cinc primers mesos de l'any, el ritme emissor del Tresor ha batut els registres dels últims anys. Al maig, el volum va arribar als 23.624 milions d'euros (11.046 al maig del 2012), i ja s'han cobert, gairebé, la meitat de les necessitats de finançament previstes per a l'any, que estimem en 240.000 milions d'euros. En el cas dels títols a llarg termini, el nivell de cobertura assoleix ja el 53,3%, una proporció clarament superior a la dels anys anteriors, per sota del 45%.

A més a més, el major ritme d'emissió no s'ha fet a costa d'un augment en el preu ni d'una reducció dels terminis, tot el contrari. Pel que fa preu, el menor cost de finançament de les noves emissions va reduir el tipus d'interès mitjà del deute fins al 3,84% al març, 6 punts bàsics menys que al final de l'any passat. Quant als terminis, la vida mitjana del deute en circulació es va estabilitzar, en el primer trimestre del 2013, en els 6,3 anys i va posar fi a dos anys consecutius de caigudes. Les subhastes realitzades a l'abril i al maig han consolidat aquestes tendències.

La valoració d'un altre element clau, el grau de participació dels inversors estrangers a les subhastes, també és molt positiva. El percentatge de deute públic espanyol en mans de no residents ha tornat a augmentar durant els últims mesos i s'ha situat en el 38,7% al març (després de tocar fons a l'agost del 2012 en el 33,5%). A la subhasta sindicada a 10 anys del 14 de maig, per exemple, la seva participació va arribar al 48%.

Per tant, la valoració global hauria de ser molt positiva, però algunes paraules de precaució són imprescindibles. No tota la millora en les condicions de finançament és deguda a una percepció més positiva de l'economia espanyola. Una major laxitud en les condicions monetàries globals ha estat clau, així com el suport explícit del BCE en deixar clar que farà tot el que sigui necessari per mantenir la unitat de l'euro. El Tresor ha sabut aprofitar bé la millora de les condicions, però l'economia espanyola no recuperarà plenament la confiança dels inversors internacionals fins que no hagi completat els processos d'ajust i presenti una taxa de creixement sostinguda en nivells acceptables.