En un entorn de marcada feblesa econòmica i d'inflació deprimida, el Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) va decidir, en la reunió del 2 de maig, retallar el tipus d'interès oficial fins al 0,5%, mínim històric. Aquest pas té rellevància, perquè confirma, una vegada més, la voluntat del BCE de continuar sent una part activa en la solució de la crisi de la zona de l'euro.

No obstant això, malgrat la seva ferma determinació, l'entitat reconeix que les mesures adoptades fins ara no són efectives per reduir de forma satisfactòria la persistent divergència existent en matèria d'accés al crèdit bancari per part de les empreses (en especial, les pimes) entre els diferents països (vegeu Focus «(Re)integració financera a la zona de l'euro», al capítol de Mercats Financers del present Informe Mensual). La preocupació es va fer explícita en el comunicat de la reunió: «El Consell de Govern ha decidit establir consultes amb altres institucions europees sobre iniciatives per promoure el funcionament correcte del mercat de titulitzacions de crèdits a empreses no financeres (ABS, per les sigles en anglès)». Concretant més, Mario Draghi va explicar que hi ha un grup de treball format pel BCE, el Banc Europeu d'Inversions i la Comissió Europea que té com a objectiu analitzar les possibles mesures que ajudin a reactivar el mercat d'ABS, en especial el segment garantit per crèdits a pimes.

Tot i que el repte de reactivar el mercat d'ABS no és una tasca senzilla, les autoritats europees tenen algunes alternatives que no plantegen grans dificultats tècniques. En primer lloc, el BCE pot relaxar els criteris perquè un ABS sigui acceptat com a col·lateral en les operacions ordinàries de préstec (com ja va fer al desembre del 2011). No obstant això, els comentaris realitzats per Draghi deixen entreveure que la institució està considerant la possibilitat d'una actuació innovadora d'un abast més gran. En aquest sentit, una segona alternativa pot consistir a realitzar noves operacions de refinançament a llarg termini (LTRO) garantides específicament per crèdits a pimes. El venciment podria ser superior a 3 anys i a tipus d'interès fix. Una tercera alternativa que s'està discutint és que el Banc Europeu d'Inversions adquireixi carteres de préstecs a pimes i que, en part, es financi al BCE. Sembla que l'opció que el BCE realitzi compres directes d'ABS està descartada.

Passant a l'àmbit de la política de tipus d'interès, el BCE encara té al seu abast dues alternatives. La més òbvia és retallar de nou el tipus d'interès rector (el de les operacions de préstec), malgrat que l'escàs marge restant i els nivells ja molt baixos plantegen dubtes sobre la seva efectivitat. La segona, que comportaria entrar en aigües desconegudes, seria situar en terreny negatiu la remuneració de la facilitat de dipòsit, amb la intenció de fomentar la circulació de l'excés de reserves existent. Per bé que és poc probable que el BCE es decanti per aquesta opció, Mario Draghi va afirmar públicament que l'entitat està preparada tècnicament i en posició de gestionar els possibles efectes adversos derivats d'una mesura tan heterodoxa. És a dir, no està descartada.