El Fons Monetari Internacional (FMI), en les previsions de primavera, defineix unes perspectives econòmiques relativament contingudes. El Fons espera que el creixement mundial se situï en el 3,3% el 2013, per després accelerar-se fins al 4,0% el 2014. Aquestes previsions són lleugerament inferiors a les del gener. Concretament, el creixement mundial esperat per al 2013 és dues dècimes percentuals inferior a les previsions anteriors. La revisió de la major part de les economies nacionals presenta una magnitud similar.
L'FMI dibuixa tres vies diferents, que han motivat que l'organisme hagi descrit la situació com una recuperació a tres velocitats. A la més dinàmica, s'enquadren les economies emergents, que creixeran per damunt del 5% en els dos anys. En aquest grup, continuen destacant de forma favorable els emergents asiàtics, amb previsions d'avanç del PIB superiors al 7% el 2013-2014. La segona velocitat la integrarien els països avançats no europeus, entre els quals cal esmentar la recuperació prevista dels Estats Units (creixement de l'1,9% el 2013 i avanç del 3% el 2014).
Finalment, els països de la zona de l'euro es col·locarien en una situació sensiblement pitjor. En conjunt, la zona de l'euro patiria un descens del 0,3% enguany i creixeria mínimament el 2014 (augment de l'1,1%). Entre les principals economies de la moneda única, només Alemanya defugirà aquesta situació recessiva, i, malgrat tot, el seu creixement del 0,6% el 2013 es compara negativament amb el d'altres economies no europees. Espanya, per la seva banda, patiria una caiguda del PIB de l'1,6% el 2013 i després rebotaria fins al 0,7% el 2014.
Què propicia aquesta disparitat en la recuperació econòmica? Pel que fa a les economies de la zona de l'euro, l'aspecte que més destaca l'FMI és que l'enquistament de la crisi del deute de la zona de l'euro no solament ha acabat afectant l'activitat de les economies perifèriques, sinó també la de diverses economies centrals.
En el cas dels Estats Units, el Fons esmenta que l'esforç de consolidació fiscal (equivalent a l'1,8% del PIB el 2013, segons l'FMI) llastarà la recuperació. El Japó, per la seva banda, es beneficiarà enguany del canvi de política econòmica anunciat, amb una notable expansió monetària i fiscal, però l'FMI dubta que aquest impuls sigui durador.
Pel que fa als emergents, un factor clau que comparteixen moltes economies ha estat la resistència del consum fins i tot en l'etapa de desacceleració del 2012. Partint d'aquesta base, el Fons considera que el relaxament de la política econòmica en curs i la recuperació de les exportacions donen suport a l'escenari d'acceleració considerat en les seves previsions.
En matèria de riscos, l'FMI valora que les mesures adoptades des de l'estiu (projecte d'unió bancària, nous instruments del BCE, etc.) han contribuït a reduir els riscos d'una ruptura de l'euro i que les decisions fiscals als Estats Units han allunyat els riscos d'activitat a la baixa pel «precipici fiscal». A mitjà termini, els riscos continuen sent abundants: absència de plans de consolidació fiscal creïbles als Estats Units i al Japó; excés de deute, poc marge de política econòmica i avanços institucionals insuficients a la zona de l'euro; efectes indesitjats de les polítiques monetàries extraordinàries, i, en el cas d'alguns emergents, excés d'inversió i preus massa elevats de determinats actius.
