El dia 18 de setembre, va saltar la sorpresa en la reunió de política monetària de la Reserva Federal (Fed). Contra el pronòstic gairebé unànime dels analistes, que esperaven un primer pas per reduir l'import de les compres mensuals de bons, l'autoritat monetària va anunciar que, ara com ara, no hi ha canvis.

Per interpretar aquesta decisió inesperada convé recular una mica en el temps. Fa un any, al setembre del 2012, la Fed va engegar un programa de compra de títols hipotecaris per una quantia de 40.000 milions de dòlars mensuals, amb l'objectiu general de donar suport a la recuperació econòmica. Al desembre del 2012, va decidir ampliar el programa amb l'adquisició de 45.000 milions mensuals de bons del Tresor. Amb posterioritat, ja al juny d'enguany, va modificar la «política d'orientació» i va adoptar una nova modalitat, segons la qual la seva política quedava condicionada a l'evolució i a l'assoliment de determinats llindars en les taxes d'atur i/o d'inflació. Entre d'altres referències, la Fed va comunicar que les compres de bons es reduiran seguint un procés gradual que finalitzarà quan la taxa d'atur baixi fins al 7%. No obstant això, els requisits per iniciar-lo no van ser tan concrets, la qual cosa explica el desacord entre els analistes i la Fed. D'una banda, la Fed va assenyalar que, si l'economia continuava evolucionant de forma favorable, començaria a reduir les compres abans del final del 2013. Òbviament, això incloïa la reunió del setembre, però també les d'octubre i desembre. De l'altra, va afegir una referència genèrica a la necessitat de preservar l'estabilitat financera. Possiblement, els analistes no van parar prou esment a aquest «comodí» que es reservava la Fed.

Per valorar la importància que la Fed assigna a l'estabilitat als mercats financers només cal apreciar, tot i que sigui de forma retrospectiva, les declaracions de Ben Bernanke i d'altres membres de la institució en els últims mesos, intentant repetidament aplacar els ànims dels inversors. Des que es va saber que la Fed estava considerant co­­men­­çar la reducció de les compres de bons, els inversors van avançar sensiblement la data esperada per a la primera pujada del tipus d'interès oficial. A més a més, també es va produir un repunt molt brusc de les yields del deute públic a llarg termini, que es va estendre a la resta de segments de la renda fixa. Un àmbit especialment sensible és el dels préstecs hipotecaris, que, si s'encareixen massa de pressa, podrien avortar la reactivació del mercat immobiliari, un motor important del creixement. Sembla que la Fed ha va­­lorat que el canvi d'expectatives sobre el tipus oficial i el moviment de les yields no eren convenients, atès que s'allunyaven perillosament del seu escenari desitjat de normalització suau i gradual de les condicions financeres. El contingut del comunicat de la reunió del dia 18 confirma aquesta impressió. En primer lloc, s'afirma de forma explícita que «els riscos a la baixa en matèria d'activitat i d'ocupació han disminuït», la qual cosa convida a pensar que hauria arribat ja el moment de moderar els estímuls, tal com esperaven els analistes. No obstant això, tot seguit, la Fed va advertir que «el deteriorament de les condicions financeres [...] podria reduir el ritme de millora de l'economia i del mercat laboral», circumstància que es va acabar imposant i que va determinar la decisió d'esperar.

Inicialment, la reacció dels mercats s'ha alineat amb els desitjos de la Fed: descens dels tipus d'interès monetaris, de les yields dels bons del Tresor i del dòlar i pujades de les borses. Però aquest no és, ni de bon tros, el final de la història. Capítols semblants es repetiran, possiblement, en el que promet ser un camí ple de sotracs en l'estratègia de sortida de la Fed. L'amenaça és que la volatilitat s'a­­po­­deri dels mercats o que la reputació de l'entitat es vegi perjudicada i els inversors passin a exigir una prima de risc més alta als actius financers. Confiem, però, que la Fed maniobri amb encert i compagini, com ho ha fet fins ara, pols ferm i agilitat. La propera cita: el comitè del 30 d'octubre.