El Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Europea (CE) analitzen trimestralment el progrés en la implementació del Memoràndum d'Entesa (conegut com a MoU per les seves sigles en anglès) que va acompanyar el préstec del MEDE a Espanya al juliol del 2012 per recapitalitzar la banca. En el tercer informe, publicat al juliol, les dues institucions emeten una valoració global positiva.

L'FMI i la CE coincideixen a destacar que la immensa majoria de les mesures especificades al MoU ja s'han aplicat. Destaquen les recapitalitzacions realitzades mitjançant el FROB i les transferències d'actius problemàtics a la Sareb. També s'han completat els exercicis de repartiment de les pèrdues entre els accionistes i els tenidors de participacions preferents i de deute subordinat. Arran d'aquestes mesures, les ràtios de solvència de totes les entitats identificades com a problemàtiques en les proves de resistència de l'any passat, juntament amb les de la resta d'entitats, superen actualment el mínim regulador.

D'ara endavant, un dels reptes és mantenir els nivells de solvència assolits. En aquest sentit, els organismes internacionals subratllen les pressions que encara planen sobre la banca espanyola: un entorn macroeconòmic feble, que implica un volum creixent de provisions per a crèdits dubtosos; l'augment, també, de les provisions vinculades als crèdits refinançats, d'acord amb els nous criteris del Banc d'Espanya; l'entrada en vigor de Basilea III, que penalitza, en especial, les entitats espanyoles pel seu elevat nivell d'actius fiscals diferits (que s'hauran de deduir del capital), i els costos potencials derivats de la sentència sobre l'eliminació de les clàusules sòl no transparents, dels arbitratges en curs de preferents i de deute subordinat, o d'algunes iniciatives legislatives en temes d'habitatge a les comunitats autònomes.

Les principals estratègies i recomanacions per afrontar aquestes pressions inclouen: reforçar la capacitat de generació de beneficis de les entitats financeres, que, atesa la limitada capacitat de generar nous ingressos, implica un ajust important dels costos; restringir la distribució dels dividends, en línia amb la comunicació del juny del Banc d'Espanya, en què limitava el pagament en efectiu al 25% dels beneficis; i considerar la conversió dels actius fiscals diferits en crèdits fiscals (com, per exemple, ha fet Itàlia recentment).

A més de mantenir un nivell adequat de capital, s'assenyalen altres mesures per estimular el crèdit: a Espanya, per exemple, més finançament a la banca per part de l'ICO per al crèdit a les pimes i la continuïtat dels programes de pagaments a proveïdors de les administracions públiques, que injecten liquiditat i milloren la solvència de moltes empreses. L'FMI també destaca, en especial, la necessitat, a Europa, d'accelerar i d'aprofundir en la unió bancària per trencar el vincle entre sistema bancari i sobirà i, d'aquesta manera, aconseguir que les empreses puguin captar finançament d'acord amb els seus propis mèrits, sense ser penalitzades pel seu país d'origen.

Els organismes internacions també subratllen la necessitat de prosseguir la reestructuració de les entitats nacionalitzades. Més concretament, l'FMI urgeix la concreció de l'«estratègia de sortida» de l'Estat en cada cas. En aquest sentit, el Govern ha anunciat que preveu vendre, en els pròxims mesos, les participacions del FROB a NCG Banc i a Catalunya Banc.

Pel que fa a la Sareb, destaca el repte que representarà la implementació del seu pla de negoci. En aquest sentit,
la CE i l'FMI aconsellen basar aquest pla en previsions de preus de l'habitatge més conservadores que les actuals.

Entre les poques mesures pendents de ser implementades completament, destaca la Llei de Fundacions Bancàries. La proposta, que es troba actualment en procés de tramitació a les Corts, conté, tal com ho especificava el MoU, incentius perquè les caixes d'estalvi redueixin les posicions com a accionistes majoritaris als bancs que controlen. Està previst que aquesta proposta s'aprovi abans que acabi l'any.