El mes de juny, el Consell Europeu va aprovar un nou relaxament de la via de consolidació fiscal. El nou objectiu de dèficit per a enguany s'ha fixat en el 6,5% del PIB, només cinc dècimes per sota del registre del 2012 (un cop descomptat l'efecte de les pèrdues per l'ajuda al sector bancari). Per tant, un objectiu que sembla assequible: l'any passat, l'ajustament va ser de 2,0 punts percentuals.

No obstant això, l'esforç fiscal que s'ha de realitzar no és menor (vegeu Focus «El ritme de consolidació fiscal es relaxa, l'esforç no», publicat a l'IM del maig). A més, tot i que els registres d'execució pressupostària disponibles fins avui són similars als de l'any passat (–4,1% del PIB el 2013 i –4,0% el 2012), aquesta comparació pot ser enga­nyosa. La raó és que una bona part de les mesures d'ajustament del dèficit del 2012 es van concentrar en els últims mesos de l'any (com l'eliminació de la paga extra de Nadal als funcionaris, la recaptació per l'amnistia fiscal i l'augment de l'IVA). En canvi, en el tram final d'en­guany, no està previst que es dugui a terme un esforç similar. Per tant, que el dèficit sigui ara lleugerament inferior al de l'any passat no és garantia que aquesta diferència es mantingui o es pugui ampliar.

Per què no s'està produint un major ajustament del dèficit? La resposta la trobem en l'evolució dels ingressos. La contracció de les cotitzacions socials i de l'IRPF durant la primera meitat de l'any contrasta amb el creixement previst per al 2013. Certament, cal esperar que la millora de l'activitat econòmica durant el segon semestre atenuarà el ritme de reculada, però difícilment es podran satisfer les previsions fixades als Pressupostos Generals de l'Estat. De fet, la desviació de les principals partides d'ingressos es podria situar al voltant de l'1% del PIB.

Malgrat tot, això podria ser compensat, en part, pel comportament més positiu de la despesa en el pagament per interessos del deute. En el cas de l'Estat, la reducció del cost del deute a un ritme major del que s'havia previst podria comportar un estalvi de les despeses, en relació amb el nivell pressupostat, del 0,5% del PIB. Aquesta millora és especialment important si tenim en compte que no ha estat conseqüència d'un augment significatiu de la vida mitjana del deute. Els efectes de la millora de la confiança, per tant, no són gens menyspreables. En definitiva, els objectius de dèficit per al 2013 són assolibles, però exigiran esforços renovats en el segon semestre de l'any.