L'ajust salarial a Espanya guanya protagonisme. En el primer trimestre del 2013, els costos laborals per hora han presentat una reculada del 0,7% interanual, mentre que, al conjunt de la zona de l'euro, l'avanç s'ha situat en l'1,6% i, a Alemanya, en el 3,9%. Aquestes xifres contrasten amb el que va succeir el 2009, quan, en plena recessió, els costos laborals van continuar creixent amb força a Espanya i, amb menys intensitat, a la zona de l'euro i a Alemanya.

La tònica d'ajust salarial a Espanya va començar al co­­men­­çament de l'any passat. De llavors ençà, la caiguda acumulada dels costos laborals per treballador és de l'1,3%, una xifra que sembla relativament menor. De tota manera, si comparem l'evolució dels costos laborals amb la de la in­­flació, la fotografia canvia. En termes reals, l'ajust va co­­men­­çar el 2010 i ha arribat ja al 7,1%.

El punt d'inflexió ha estat diferent en cada sector. Aquest procés va començar als sectors de no mercat, que, a més de l'administració pública, inclouen les activitats relacionades amb l'educació, amb la sanitat i amb els serveis so­­cials. En aquests sectors, la reducció va ser especialment important l'any passat, a causa de la supressió de la paga extra de Nadal. Els altres sectors que pateixen una profunda transformació arran de la crisi, l'immobiliari i el financer, també han començat a ajustar els costos laborals. En concret, el sector immobiliari acumula ja cinc trimestres de reculades en els costos salarials per treballador, els quals, en el primer trimestre del 2013, han presentat una caiguda del 2,4% interanual.

Una altra mostra de la moderació salarial la trobem en l'evolució dels increments salarials pactats, els quals, el 2008, es van situar en el 3,6%, mentre que, el 2012, van baixar fins a l'1,2%. El 2013, el nombre de convenis col·lectius pactats registrats s'ha reduït dràsticament i ha passat de 5.987 el 2008 a 547 enguany. Això explica que la variació salarial pactada observada pugui ser menys representativa, tot i que, pel que sembla, continua mostrant una tendència clarament a la baixa, amb una variació salarial mitjana pactada del 0,6%. El percentatge de convenis de nova signatura amb congelació o amb reducció salarial també ha augmentat de manera significativa. Si el 2008 eren quasi inexistents, el 2012 representaven gairebé el 20%.

En definitiva, la moderació salarial, un dels ingredients perquè l'economia recuperi la competitivitat perduda, ja està en marxa. Ara això s'ha de complementar amb avan­­ços de la competitivitat que no depenen del preu: millores en la qualitat dels productes i en l'eficiència dels processos productius. La combinació d'aquests dos ingredients és imprescindible perquè el sector exterior continuï gua­nyant tracció.