Després de fer una valoració més positiva de les perspectives econòmiques i, en especial, de l'ocupació i del to del consum, la Reserva Federal va esbossar un calendari provisional de normalització dels estímuls, el qual estableix que la retirada del quantitative easing començaria en el tram final del 2013 i es completaria cap a la meitat del 2014. Així i tot, la condició principal és que es mantingui (o millori) l'expectativa que la taxa d'atur vorejarà el 7% cap a la meitat del 2014. Així mateix, llevat que la inflació es descontroli, les eventuals pujades del tipus d'interès de referència continuen supeditades a l'objectiu orientatiu d'atur del 6,5%, que es va fixar la Fed el 2012 i que, segons el seu escenari de previsions, no s'assoliria fins al final del 2014. Fins a quin punt és plausible aquest calendari?
Tot i que les dades recents conviden a l'optimisme, el mercat laboral dels EUA travessa la pitjor crisi des del 1945. Entre el gener del 2008 i el febrer del 2010, es van perdre 8,7 milions de llocs de treball i la taxa d'atur va pujar del 5% al 10%. 66 mesos després, s'ha recuperat el 72% dels llocs perduts i la taxa d'atur s'ha situat en el 7,6%. En aquest context, assolir l'objectiu d'atur de la Fed, del 6,5%, exigiria crear 1,6 milions de llocs de treball si la població activa es mantingués constant. No obstant això, en un escenari de recuperació, cal preveure que la població activa creixi.
La taxa d'activitat, és a dir, el percentatge de persones en edat de treballar que tenen o que busquen feina, ha seguit una tendència descendent des de l'inici de la crisi i ha baixat del 66% al 63% actual. La major part del descens s'atribueix a aturats que, desanimats, deixen de buscar feina i que, per tant, deixen de constar com a aturats i com a actius. A mesura que la recuperació es consolidi, la reinserció d'aquests desanimats també guanyarà vigor, de manera que, si el ritme de creació neta d'ocupació no és superior al ritme de reinserció, la taxa d'atur es pot estancar o pot augmentar. Al maig, per exemple, es va crear més ocupació del que s'esperava i, malgrat tot, la taxa d'atur va repuntar del 7,5% al 7,6%. L'explicació: els inactius desanimats (com la Fed) ho veuen més clar.
Si suposem que la taxa d'activitat tendeix a recuperar-se fins a nivells més coherents amb una recuperació efectiva de l'ocupació i, per exemple, s'apropa al 65%, assolir l'objectiu del 6,5% exigiria crear uns 4,8 milions de llocs de treball. Al ritme actual, aquesta fita no s'assoliria fins a la segona meitat del 2015. Això suggereix que, si la població activa repunta, com és lògic, i el ritme de recuperació de l'ocupació no guanya més vigor, l'escenari de la Fed pot pecar de massa optimista i el calendari de retirada es podria demorar una mica.
