Aquest mes, com és habitual cada desembre, dediquem el Dossier de l’Informe Mensual a les perspectives de l’any vinent.

Fa 12 mesos, aquest editorial subratllava la importància de la política de cara a les perspectives econòmiques del 2017. Parlàvem del president Trump, de les eleccions franceses i alemanyes, del brexit i de la situació política a Espanya.

Un any més tard, la recuperació de l’economia global i de la zona de l’euro ha guanyat força –més, fins i tot, del que prevèiem–, però la política continua estant en el focus d’atenció.

Per descomptat, en el cas d’Espanya, continuen sent vàlides les paraules que utilitzàvem l’any passat: les grans reformes requereixen dialogar i aconseguir equilibris acceptables per a una gran majoria de la població i cal que ofereixin estabilitat i certesa.

Als EUA, l’Administració Trump ha demostrat un cert pragmatisme i és a punt d’aconseguir l’aprovació d’una reforma fiscal que podem considerar globalment positiva, tot i que ens continuen preocupant els tics proteccionistes.

A Europa, les eleccions franceses i alemanyes van donar suport a opcions europeistes, però encara no és clar si l’eix franco-alemany està disposat a liderar les reformes que necessita la zona de l’euro per reforçar la integritat de la unió monetària. En aquest sentit, una nova grosse koalition a Alemanya –que es podria concretar en les properes setmanes– seria una notícia excel·lent. D’altra banda, les eleccions italianes, molt properes, també tornaran a ser un nou test per a l’alça dels populismes i de l’euroescepticisme.

Pel que fa al brexit, ja anticipàvem un procés extremadament complex, i s’ha confirmat que teníem raó. De tota manera, mantenim l’optimisme sobre la possibilitat que s’estableixi un període de transició que atorgui més temps per finalitzar les negociacions i sobre un acord final que no penalitzi gaire la lliure circulació de persones i de capitals. Això sí, el risc d’un no acord és significatiu, i el dany que causaria, principalment a l’economia britànica, seria enorme. Cada dia que passa es fa més evident l’error que va representar la celebració del referèndum sobre el brexit, en què una gran part de l’electorat no sabia a favor de què votava (només en contra de què ho feia).

En definitiva, la política torna a plantejar importants reptes de cara al 2018. Superar-los serà clau per poder gestionar amb èxit els veritables grans desafiaments d’aquesta era: l’impacte del canvi tecnològic i la necessitat d’un model de creixement més inclusiu, l’envelliment de la població i els seus efectes sobre els sistemes de pensions i sobre el conjunt de les finances públiques, i el canvi climàtic, un repte que posa a prova com cap altre la capacitat de cooperar internacionalment per assolir un bé comú. Aquests, i no la política, són els temes que ens agradaria tractar en l’editorial del desembre de l’any vinent.

Per acabar, només em queda desitjar-los unes bones festes i un pròsper 2018. Que la política acompanyi.

Enric Fernández

Economista en cap

30 de novembre de 2017