Els canvis en l'entorn són una constant per a totes les empreses: la tecnologia, les actuacions dels competidors, els hàbits socials, els preus dels inputs, les condicions de demanda, la regulació... són factors que evolucionen sense pausa. En determinats moments, però, la velocitat i la profunditat dels canvis es disparen fins a transformar de forma radical sectors sencers. Sens dubte, des de fa ja uns anys, el sector bancari europeu viu un d'aquests moments.
El nou entorn per a la banca està marcat per diversos elements. En primer lloc, per la pèrdua de reputació patida durant la crisi. I un negoci com el de la banca, per definició, no pot prosperar en un clima de desconfiança. Millorar la reputació, des de la humilitat, des del focus en el client i des de la responsabilitat social, s'imposa com una prioritat.
El nou marc regulador, que desplega els principis de Basilea 3 i la unió bancària europea, també representa un importantíssim repte d'anticipació i d'adaptació. El fort augment dels requisits de capital i de liquiditat derivat de Basilea 3 encareix la intermediació bancària i pressiona la rendibilitat del sector. Algunes normes pendents de concretar podrien augmentar encara més unes exigències per a les quals s'ha demostrat que les fases de transició serveixen de poc: els mercats demanden de manera anticipada allò que els reguladors exigeixen per d'aquí a uns quants anys.
La unió bancària europea, per la seva banda, implica un procés d'harmonització reguladora que trigarà anys a culminar; canvis en el mecanisme de supervisió, amb costos d'ajust per a totes les parts implicades, i unes noves regles de resolució (aplicables a les entitats que puguin tenir problemes), amb aspectes importants encara pendents de concretar. Seria convenient esvair com més aviat millor totes aquestes incerteses i endinsar-nos en un període d'estabilitat reguladora.
La unió bancària també facilitarà la formació de grans entitats paneuropees. Potser no a curt termini, però no trigarem gaire a veure integracions importants a nivell europeu. Les entitats més fortes seran les protagonistes.
La regulació no és l'únic factor que pressiona la rendibilitat, ni tan sols el més important. Els baixos tipus d'interès, l'encara elevat cost en termes de provisions i el feble creixement dels volums de negoci són els vents de cara més rellevants. En aquest context, la disciplina de costos i la innovació per oferir la millor proposta de valor als clients són fonamentals. Assolir nivells de rendibilitat sostenibles no és opcional, és l'única manera de garantir que la banca continuï jugant el seu rol fonamental en la provisió de finançament a l'economia real. En aquesta qüestió, per cert, sovint es presenta una falsa disjuntiva entre banca i mercats de capitals, quan la realitat és que els dos àmbits tenen més de complementaris que de substituts.
En termes de tecnologia i d'hàbits socials, la digitalització obre un nou món de possibilitats per interaccionar amb els clients, per conèixer millor les seves necessitats i per oferir un millor servei. També augmenta la competència amb l'aparició de nous competidors. Tot plegat posa a prova l'agilitat i la capacitat d'innovació de la banca tradicional. Només les organitzacions flexibles, les que siguin capaces de qüestionar-se constantment si com fèiem les coses ahir és com cal fer-les avui, podran optar a l'èxit.
Al Dossier de l'Informe Mensual d'aquest mes, tractem alguns d'aquests temes: el nou marc regulador de la banca, les pressions sobre la rendibilitat, la interacció entre el sector bancari i els mercats de capitals, i el creixement de les plataformes de finançament participatiu. Es tracta d'elements de canvi que configuren un entorn que planteja gran reptes al sector, l'últim dels quals, però, no canvia: tenir la confiança dels clients, dels accionistes i del conjunt de la societat.
Enric Fernández
Director d'Estratègia Bancària
30 de juny de 2016