Els últims mesos han estat testimoni d'un reajustament en els motors del creixement econòmic mundial. El deteriorament de les perspectives dels principals països emergents ha estat compensat per la millora als països desenvolupats. Així, esperem que el creixement global se situï en el 3,2% el 2015 i que tendeixi a millorar el 2016 fins a assolir el 3,7%.
Perquè aquests pronòstics es compleixin, és crucial que la desacceleració dels emergents sigui ordenada i no derivi en situacions d'inestabilitat financera global. A data d'avui, aquest escenari és improbable. És cert que hi ha diversos elements que afecten negativament el món emergent, però, per la seva heterogeneïtat i pel punt de partida de molts d'aquests països, que, en general, és molt raonable, no cal esperar que el bloc de països emergents s'endinsi en una etapa perllongada de turbulències.
El cicle de les economies emergents canvia de signe per tres factors fonamentals. El primer és la fase de preus baixos de les primeres matèries i, en especial, del petroli. Aquesta és una circumstància que incideix negativament en diversos països en desenvolupament, alguns grans, com Rússia, i altres petits, com Veneçuela i Angola, els pressupostos i els comptes exteriors dels quals descansen en excés en els ingressos petroliers. No obstant això, les caigudes del preu del petroli són positives per als països importadors nets de cru, molts dels quals pertanyen al bloc emergent, com la Xina, l'Índia o Turquia, de manera que l'efecte net no serà necessàriament advers per al creixement agregat.
Un segon factor negatiu està vinculat al canvi de signe de la política monetària nord-americana. Els anys d'expansió de la liquiditat als EUA han comportat un augment important del deute públic i privat en algunes economies emergents. L'inici del cicle contractiu de la política monetària nord-americana amenaça amb provocar sortides de capitals i soscavar l'estabilitat financera i el creixement, en especial als països en què el deute està denominat en moneda estrangera. El risc és aquí, però un examen detallat de la situació financera de les diverses economies afectades mostra que els focus potencials de tensió són localitzats. De fet, a diferència d'èpoques anteriors de tensions als emergents, molts d'ells disposen ara d'un important coixí financer que els permet afrontar amb més garanties el nou escenari.
Finalment, no es pot obviar el factor de la situació interna de les mateixes economies emergents. Serà clau la capacitat que tinguin alguns països destacats, com el Brasil, Turquia o la Xina, per reformar els models de creixement, que s'han basat en un patró desequilibrat. L'èxit d'aquests països, i, en especial, del gegant asiàtic, en la correcció dels desequilibris macroeconòmics serà determinant per al creixement global, però cal no perdre de vista que no són pocs els que afronten la situació amb economies sòlides i equilibrades. Entre aquests últims destaquen l'Índia i Mèxic, el qual és previsible que, malgrat patir pel descens del preu del petroli, pugui gestionar de forma satisfactòria la desacceleració econòmica. Altres regions emergents importants, com l'Europa central, mostren també una solidesa i un potencial de creixement robusts.
En conclusió, algunes grans economies emergents tancaran l'any en recessió, la qual cosa incidirà negativament en el creixement de l'economia mundial. No obstant això, també són molts els països en desenvolupament que afronten la desacceleració amb un ampli marge de maniobra, i, si la Xina és capaç de pilotar amb èxit l'aterratge de la seva economia, res fa pensar que la desacceleració actual del món emergent afecti de forma decisiva l'economia global.
Jordi Gual
Economista en cap
30 de setembre de 2015