L'evolució del preu del petroli al llarg del 2015 serà un dels principals factors d'incertesa sobre l'economia mundial. Les qüestions que es plantegen són, essencialment, dues: en primer lloc, quin serà el rang de preus en què el mercat trobarà, a curt termini, el seu nou equilibri? I, en segon lloc, en quina mesura es tractarà d'un equilibri durador? O, dit d'una altra manera, cal pensar que ens trobem davant un descens passatger dels preus i que aviat tornaran a la seva tònica a llarg termini, potser als nivells assolits entre els anys 2011 i 2014?

En pocs mesos, el preu del cru ha caigut gairebé a la meitat. Tot i que és cert que la feblesa de l'economia europea i la desacceleració a la Xina hi poden haver influït, l'anàlisi del mercat ens indica que la caiguda dels preus és més una qüestió d'oferta que de demanda. El cru procedent de països que no són membres de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) ha augmentat, i aquest increment no ha anat acompanyat d'una reducció de la producció dels països de l'OPEP. Aquesta és la circumstància nova. En altres ocasions, l'OPEP solia acomodar l'oferta a l'augment de producció d'altres actors, i, si no ho aconseguia, era per la dificultat de mantenir la disciplina entre els seus membres. Ara, però, ha estat el país capdavanter de l'OPEP, l'Aràbia Saudita, el que ha declarat la intenció de mantenir els nivells de producció, fins i tot després de l'enfonsament dels preus. Aquest canvi de posició ha sorprès els inversors, que han adaptat ràpidament les estratègies al nou entorn, la qual cosa ha accelerat l'ajust del preu del cru. Què persegueix l'Aràbia Saudita? Quant temps tractarà de mantenir aquesta estratègia?

Una manera d'intentar respondre aquesta pregunta és examinar l'efecte dels preus baixos en els diferents productors de petroli. Els més perjudicats són els països on les finances públiques i les balances de pagaments deixen de ser sostenibles quan el preu se situa per sota dels 60 dòlars per barril. Els preus baixos també incideixen en la viabilitat financera de molta de la nova oferta de petroli sorgida últimament, a recer d'uns preus que superaven els 100 dòlars per barril. Aquesta oferta inclou el petroli d'esquist dels EUA i l'extracció de cru d'aigües molt profundes.

Amb l'estratègia de preus baixos, l'Aràbia Saudita podria tractar de desanimar la inversió marginal (de costos alts) en el sector per mantenir el paper de domini de l'OPEP. A més a més, i sense entrar en consideracions geopolítiques, aquesta política reafirmaria també el paper de lideratge del regne saudita al si del càrtel. Sens dubte, és el productor amb més capacitat de resistència amb uns preus en el rang actual, ja que té uns costos de producció molt baixos, les reserves de cru més grans del planeta i un ampli matalàs de reserves internacionals.

Si aquesta lectura de l'estratègia saudita és aproximadament correcta, el normal seria que el període de preus baixos, en la franja de 60 a 70 dòlars, s'allargués durant alguns trimestres i que, un cop assolits els objectius, i en el marc d'un creixement significatiu de l'economia mundial, els preus tornessin a nivells més elevats i sostenibles a mitjà termini, al voltant dels 80 o 90 dòlars per barril.

En definitiva, la caiguda dels preus del cru no hauria de ser permanent, però tampoc no hauria de ser un fenomen puntual que no hagi de tenir efectes macroeconòmics i sobre el sector. El més probable és que duri prou per impactar de forma positiva sobre les economies dels països consumidors i que tingui efectes significatius en la dinàmica competitiva sectorial. A mitjà termini, el més lògic és que el preu torni a pujar, reflectint-ne l'escassetat relativa, i que, fins i tot, tornem a veure els 100 dòlars per barril. Per tant, cal mantenir les polítiques d'estalvi i d'eficiència energètica, però, mentrestant, un període de preus més accessibles és molt benvingut en economies importadores netes de petroli com la de la zona de l'euro, on el baix creixement genera serioses tensions polítiques en molts dels països membres.

Jordi Gual

Economista en cap

31 de desembre de 2014