El sector agroalimentari té una importància vital per a l’economia espanyola. En concret, aporta el 5,8% del valor afegit brut (VAB) de l’economia, en relació amb el 5,3% que aportava el 2007, mostra del major creixement del sector en l’última dècada en relació amb el conjunt de l’economia espanyola. Està constituït per unes 945.000 explotacions agràries1 , que aporten el 3,0% del VAB total, i per més de 31.000 empreses dedicades a la transformació d’aliments2 , que aporten el 2,9% del VAB. El pes del sector agroalimentari en el conjunt de l’economia espanyola és significativament superior al pes que té a la UE (el 3,8%)3 , una dada que reflecteix la major preponderància de la producció agroalimentària a Espanya. En efecte, el sector agroalimentari espanyol ocupa un lloc destacat entre els països europeus: és el tercer país en termes de contribu ció al sector agroalimentari de la UE, amb l’11,9% del VAB4 , només per darrere de França (el 15,6%) i d’Alemanya (el 13,9%).

Si, a més del sector agroalimentari, tenim en compte el conjunt d’activitats realitzades al llarg del cicle de vida dels aliments, és a dir, si considerem el valor afegit de tots els sectors que integren el sistema agroalimentari espanyol, s’obté una aportació a l’economia espanyola propera a l’11% del PIB5 . Aquests sectors inclouen els situats «cap amunt» (upstream) de la cadena alimentària, i que subministren les entrades i els serveis al sector primari, com, per exemple, els fertilitzants i les llavors, i els situats «cap avall» (downstream) de la cadena, com poden ser els serveis de transport, de distribució i de venda al consumidor final (canal minorista o consum fora de la llar). En un context més ampli, és important assenyalar que la rellevància del sector va més enllà de la pròpia activitat econòmica, ja que el medi rural ocupa el 84,2% de tot el territori nacional i la seva activitat té importants implicacions en altres àmbits, com la sostenibilitat mediambiental, l’equilibri territorial i el desenvolupament rural. En aquest sentit, és primordial disposar d’un sector agroalimentari resilient i competitiu, que pugui afrontar amb èxit els reptes en tots aquests àmbits.

El sector agroalimentari, intensiu en inversió i amb elevades necessitats de finançament, té el suport d’unes condicions financeres molt favorables. Les dades més recents, corresponents al 2T 2019, mostren un creixement del saldo viu de crèdit del 4,1% al sector primari i del 4,0% a la indústria agroalimentària, xifres que contrasten amb la reculada que encara registra el crèdit per al conjunt de les activitats productives. A més a més, també és destacable que la taxa de morositat continua baixant des del 2013 i se situa en el 5,9% al sector primari i en el 4,2% a la branca industrial.

També és rellevant analitzar el funcionament del sector a partir dels indicadors de demanda. D’una banda, els consumidors adquireixen els productes en establiments comercials per consumir-los a la llar i, de l’altra, acudeixen als establiments de restauració (comercial o col·lectiva, com menjadors a escoles, hospitals o empreses). L’any 2018, la despesa en alimentació i begudes a la llar va superar els 88.000 milions d’euros, el 15,9% de la despesa total de les llars. Per la seva banda, la despesa fora de la llar, que representa al voltant del 35% de la despesa total en alimentació, va ser de 49.000 milions d’euros6 . Els indicadors de demanda més recents mostren una certa feblesa del consum alimentari: l’índex de les vendes al detall en establiments d’alimentació va créixer un moderat 1,7% interanual a l’agost del 2019, per sota del 3,3% de l’índex general. De cara als propers trimestres, en què preveiem un entorn macroeconòmic en desacceleració, cal esperar que el ritme de creixement de la demanda d’aliments continuï sent contingut.

Els grups de productes7  que més han contribuït al creixement de les exportacions agroalimentàries en els sis primers mesos del 2019 han estat els llegums i les hortalisses (el 10,1% interanual) i la carn animal (el 12,9%), seguits dels productes derivats de cereals, fleca, pastisseria i galeteria (el 8,7%) i dels cereals (el 39,5%), en aquest últim cas pel fort creixement del blat. En canvi, les exportacions de cítrics, d’oli d’oliva i de vi presenten una reculada en relació amb el mateix període de l’any anterior, tot i que, en tots els casos, entren en el top 10 dels productes agroalimentaris exportats8 .

El principal soci comercial d’Espanya és la UE, destinació del 74% dels productes agroalimentaris el 2018.9 Per països, els principals socis comunitaris són França (el 16,2%), Alemanya (l’11,9%), Itàlia (el 10,4%), Portugal (el 9,5%) i el Regne Unit (el 8,5%).10 El creixement de les exportacions agroalimentàries a aquests mercats no ha estat gaire vigorosa en els sis primers mesos del 2019, per la pròpia maduresa d’aquestes destinacions i, també, per factors conjunturals relacionats amb la moderació del ritme de creixement de les economies europees i per la incertesa que genera el brexit. Uns factors que continuaran condicionant l’evolució de les exportacions agroalimentàries cap a les destinacions europees en els propers trimestres. No obstant això, un element que pot ajudar a esmorteir la desacceleració europea és la importància creixent que adquireixen altres destinacions extracomunitàries, entre les quals destaquen els EUA, el Japó, Suïssa i el Marroc i, en general, les destinacions asiàtiques, en especial la Xina, el pes de les quals ha passat del 0,3% del 2008 al 3,1% el 2018.