França

Perspectives

								Previsions
	Mitjana 13-17	2018	2019	2020	2021	2022	2023	2024	2025
Creixement del PIB (%)	1,2	1,8	1,9	-7,7	6,4	2,5	0,9	0,9	1,3
Inflació IPC (%)*	0,6	2,1	1,3	0,5	2,1	5,9	5,7	2,5	2,0
Saldo fiscal (% del PIB)	-4,1	-2,3	-2,4	-8,9	-6,6	-4,8	-5,5	-5,3	-5,0
Saldo fiscal primari (% del PIB)	-2,1	-0,5	-0,9	-7,7	-5,2	-2,8	-3,8	-3,3	-2,7
Deute públic (% del PIB)	96,9	98,2	97,9	114,9	113,0	111,9	110,6	112,4	113,8
Tipus d’interès de referència (refi) (%)*	0,2	0	0,0	0,0	0,0	0,6	3,8	4,0	2,8
Saldo corrent (% del PIB)	-0,8	-0,7	-0,7	-3,4	-1,5	-4,0	-2,2	-1,4	-1,4

Nota: * Mitjana anual. Previsió de CaixaBank Research per a PIB, IPC i tipus d’interès; resta de variables, AMECO.

Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’AMECO, l’INSEE i el BCE (a través de Refinitiv).

França va començar l’any amb un creixement una mica superior del que s’esperava. Després de la feblesa del creixement en el 2S 2023 (amb prou feines va augmentar un 0,1% al trimestre), el PIB va créixer un 0,2% intertrimestral en el 1T 2024 gràcies a la reactivació del consum de les famílies (0,4% intertrimestral en comparació amb el 0,2% anterior) i, sobretot, de la inversió en capital fix (0,3% en comparació amb el –0,9% anterior). No obstant això, les principals enquestes de confiança empresarial assenyalen el fet que el creixement serà bastant modest en els pròxims mesos, a causa del deteriorament que continua mostrant el sector industrial en un context en què al sector serveis li està costant tornar a liderar l’avançament de l’economia. Això serveix de justificació perquè anticipem que el creixement no superarà el 0,3% intertrimestral per a la resta de l’any, cosa que tornaria a situar l’avançament per al conjunt del 2024 en el 0,9%.
De fet, les comandes a la indústria continuen caient i se situen bastant per sota de la seva mitjana dels últims 10 anys, amb nivells d’inventaris de béns acabats prop de màxims l’últim any. La situació no és molt millor al sector de la construcció, on continuen caient tant les comandes d’obra de segona mà com, sobretot, les de nova construcció. Les perspectives per a la indústria són força modestes a curt termini, però podrien millorar a mitjà termini si l’entrada en vigor d’un nou crèdit fiscal per a inversions en economia verda (març del 2024) accelera el desplegament del pla France 2030. A l’octubre del 2021, es van aprovar 30.000 milions d’euros en àrees clau, com ara la transició ecològica, la sobirania tecnològica i la competitivitat industrial.
El repte més gran que afronta l’economia gal·la és la normalització dels comptes fiscals. Tal com succeeix a la resta dels seus socis europeus, França es veu afectada per la reimposició de les normes fiscals que estableixen un límit per al dèficit i el deute públic del 3,0% i del 60% del PIB, respectivament. L’any 2023 va acabar amb resultats força negatius i el dèficit fiscal es va situar en un 5,5% del PIB, comparat amb el 4,9% que esperava el Govern. Això situa França en una posició de partida bastant delicada que obligarà a fer un ajust fiscal més intens del que s’esperava inicialment. Les últimes previsions de la Comissió Europea no anticipen una correcció d’aquests desequilibris i indiquen que, el 2025, el dèficit públic encara seria del 5,0%, amb un dèficit fiscal primari (sense incloure el pagament d’interessos) que se situaria en el 2,7%, una reducció amb prou feines d’1 p. p. del PIB respecte als valors actuals. En conseqüència, la ràtio de deute públic continuarà augmentant fins a gairebé el 114% del PIB el 2024, la tercera més elevada, només per darrere de Grècia i Itàlia (ambdues per sobre del 140%). Aquest deteriorament persistent dels comptes públics es reflecteix a les primes de risc del deute sobirà francès, que gairebé s’han duplicat des del 2021 i, actualment, cotitzen al voltant dels 50 p. b. Això explica el fet que l’S&P hagi retallat un esglaó la qualificació creditícia de França d’AA fins a AA–, amb una perspectiva estable.