Mèxic

Perspectives

								Previsions
	Mitjana 11-15	2016	2017	2018	2019	2020	2021	2022	2023
Creixement del PIB (%)	-1,9	2,6	2,1	2,2	-0,2	-8,1	4,8	1,9	1,3
Inflació de l’IPC (%)*	3,6	2,8	6,0	4,9	3,6	3,4	5,7	7,2	4,7
Saldo fiscal (% del PIB)	-3,9	-2,8	-1,1	-2,2	-2,3	-4,4	-3,8	-3,8	-4,1
Deute públic (% del PIB)	46,6	56,7	54,0	53,6	53,3	60,1	57,6	56,8	58,7
Tipus d’interès de referència (%)*	3,8	4,2	6,7	7,6	8,1	5,5	4,4	7,6	10,2
Tipus de canvi (MXN/USD)*	13,5	18,7	18,9	19,2	19,3	21,5	20,3	20,2	20,8
Saldo corrent (% del PIB)	-1,9	-2,2	-1,7	-2,0	-0,3	2,5	-0,4	-1,2	-1,2
Deute exterior (% del PIB)	39,7	51,1	48,6	49,3	48,2	51,3	45,9	42,8	43,4

Nota: * Mitjana anual.

Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INEGI i de l’FMI.

Continua la fase de recuperació de l’economia mexicana després de la profunda recessió causada per la COVID-19. El PIB va registrar un creixement de l’1,0% intertrimestral en el 3T 2022, i va sumar quatre trimestres consecutius de creixement i un 4,6% en termes interanuals. Els eixos principals de la bona marxa de l’economia van ser: la millora del consum privat, vinculada a l’augment dels salaris reals, l’increment de l’activitat turística i el dinamisme de les exportacions lligat a la fortalesa econòmica dels EUA (tot i la sotragada del primer semestre). Gràcies a aquests factors, l’activitat econòmica es va situar en nivells propers als anteriors a la pandèmia.
Les perspectives econòmiques a curt i llarg termini es presenten menys optimistes que el que s’ha observat en els trimestres anteriors. Les dades avançades d’octubre apunten a una moderació del creixement industrial i al deteriorament de la confiança empresarial a mesura que l’economia mundial s’encamina cap a un període de menor creixement. A curt termini, els factors potencialment més desestabilitzadors es deuran tant a aspectes interns com externs. Entre els interns destaquen la persistència de la inflació a nivells excepcionalment elevats (el mes d’octubre es va situar al 8,4% interanual, el segon nivell més alt en 22 anys) i l’enduriment de les condicions financeres. El Banxico ha apujat els tipus d’interès fins al 10,00%, amb la finalitat de controlar la inflació i de mantenir el diferencial de tipus d’interès amb els EUA dintre d’un interval que no afebleixi el tipus de canvi del pes mexicà. A més, l’austeritat de la política fiscal i la incertesa política estarien desincentivant la recuperació de la inversió fixa, pública i privada fins a nivells anteriors a la pandèmia. Entre els aspectes externs destaquen el possible alentiment lligat a un enduriment monetari de l’economia dels EUA, soci comercial principal de Mèxic, i els efectes de la guerra d’Ucraïna sobre l’encariment de l’energia i els aliments, a més dels obstacles encara presents a les cadenes de subministrament globals. En qualsevol cas, estimem que el PIB del 2023 moderarà la senda de creixement fins a l’1,3% i endarrerirà la recuperació de l’economia per assolir nivells anteriors a la pandèmia fins al final del 2023.
Mèxic es troba en una posició relativament més favorable que la mitjana dels països emergents. No obstant això, el conjunt de riscos de la seva economia està esbiaixat a la baixa. Els riscos principals es poden agrupar en: (i) risc macroeconòmic: la possible recessió de les economies avançades suposaria un llast per a la demanda exterior mexicana i l’ampliació del seu dèficit per compte corrent; a més, la persistència de les pressions inflacionistes augura l’extensió de la política monetària restrictiva; (ii) risc polític: l’actual configuració del Congrés pot endarrerir l’execució de reformes rellevants en matèria fiscal i en el mercat energètic; i (iii) risc sobirà: el possible rescat de Pemex per part de l’Estat suposaria un augment immediat del dèficit fiscal i el deute sobirà.