Estats Units
Resumen
L’economia dels Estats Units va créixer més del que s’esperava el 2023 i pensem que el 2024 es normalitzarà el ritme d’avanç.
Imagen
Imatge
Perspectives
|
Previsió |
|||||||||
|
Mitjana |
2017 |
2018 |
2019 |
2020 |
2021 |
2022 |
2023 |
2024 |
|
|
Creixement del PIB (%) |
2,3 |
2,5 |
3,0 |
2,5 |
-2,2 |
5,8 |
1,9 |
2,5 |
2,2 |
|
Inflació de l’IPC (%)* |
1,3 |
2,1 |
2,4 |
1,8 |
1,2 |
4,7 |
8,0 |
4,1 |
2,6 |
|
Saldo fiscal (% del PIB) |
-6,1 |
-4,4 |
-6,1 |
-6,7 |
-14,8 |
-11,5 |
-4,0 |
-8,2 |
-7,4 |
|
Deute públic (% del PIB) |
103 |
104 |
106 |
108 |
130 |
126 |
122 |
123 |
127 |
|
Tipus d’interès de referència (%)* |
0,31 |
1,13 |
1,96 |
2,25 |
0,50 |
0,25 |
2,02 |
5,23 |
5,13 |
|
Tipus de canvi (USD/EUR)* |
1,23 |
1,13 |
1,18 |
1,12 |
1,14 |
1,18 |
1,05 |
1,08 |
1,09 |
|
Saldo corrent (% del PIB) |
-2,3 |
-1,9 |
-2,1 |
-2,1 |
-2,7 |
-3,6 |
-3,8 |
-3,0 |
-2,8 |
|
Deute exterior (% del PIB) |
96 |
95 |
94 |
94 |
97 |
95 |
93 |
95 |
97 |
Nota: * Mitjana anual.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades del BEA, del BLS, de l’FMI i d’Oxford Economics (via Refinitiv).
- L’economia dels Estats Units va créixer més del que s’esperava el 2023 i pensem que el 2024 es normalitzarà el ritme d’avanç. A principis del 2023, la inversió de la corba de tipus, les turbulències del sector bancari i l’entorn de tipus d’interès elevats auguraven una desacceleració o una recessió marcada de l’economia. No obstant això, el mercat laboral va aconseguir mantenir-se fort (amb la taxa d’atur en el 3,7%) i el PIB va créixer un 2,5% (molt per sobre del que preveien el conjunt d’analistes), gràcies a un augment notable de la despesa pública (un 4%) i al suport dels darrers romanents de l’estalvi embassat durant la pandèmia per part de les llars. Pensem, però, que, amb l’esvaïment d’aquests vents de cua i l’impacte endarrerit de l’entorn de tipus d’interès elevats, el creixement del PIB es normalitzarà el 2024.
- La inflació, per la seva banda, hauria de continuar el camí cap al 2%. El 2023 va ser l’any de la gran desinflació, quan l’IPC general va passar de créixer un 6,5% el desembre del 2022 a un 3,4% a finals del 2023, i creiem que el 2024 ha de continuar aquesta dinàmica. Tot i això, aquesta denominada «última milla» serà gradual i no estarà mancada de turbulències. Malgrat que la normalització dels colls d’ampolla i dels preus energètics han contribuït al descens marcat que vam observar el 2023, aquest 2024 la desinflació hauria de produir-se per unes pressions inflacionistes menors als serveis. D’una banda, considerem que la inflació del preu de l’habitatge (shelter, amb un pes del 35% a la cistella de consum) s’hauria de moderar marcadament en algun moment del 2024, seguint les dinàmiques que s’observen en el mercat del lloguer. De l’altra, la resta de serveis exhibeixen unes dinàmiques coherents amb una persistència més gran de la inflació. Per això, la Reserva Federal es mostra prudent a l’hora de retallar els tipus d’interès i, encara que en algun moment del 2024 els baixarà, no té gens de pressa perquè passi a començaments de l’any. La nostra expectativa és que la primera retallada es produirà el juny d’enguany, seguida de tres més que deixarien l’interval objectiu de la Fed en el rang del 4,25%-4,50% a finals d’any.
- Hi ha diversos riscos a la baixa dalt de l’escenari. Per començar, els dubtes sobre el sector immobiliari comercial (CRE) generen turbulències financeres en aquells sectors de la banca més exposada, una dinàmica que poden accentuar els tipus d’interès elevats. Així mateix, en cas que les pressions inflacionistes als serveis, shelter inclòs, no acabessin de remetre (o que fins i tot s’accentuessin), podrien portar la Reserva Federal a mantenir una política monetària restrictiva per més temps encara, la qual cosa podria ser un fort vent de cara per al creixement econòmic. En l’àmbit fiscal, les polítiques actuals, segons la Congressional Budget Office, portarien el deute públic federal del 100% sobre el PIB actual fins a prop del 120% en 10 anys, una dada que no sembla que hagi de canviar sigui quin sigui el vencedor de les eleccions presidencials del 5 de novembre. Els assoliments continus del límit de deute suposen un risc a la baixa per a l’activitat, alhora que una possible implementació d’un camí fiscal més sostenible podria empitjorar les perspectives econòmiques de la regió.