Pols ferm en el ritme d’activitat mundial. El 1T es tancarà, previsiblement, amb un creixement mundial del 4%, una xifra que no s’assolia des del 2014 i que dona suport a les bones perspectives per al conjunt del 2018 (previsió de creixement global del 3,9%, una mica més que el 3,7% del 2017). A més a més, aquesta situació positiva és realçada pel fet que l’expansió inclou moltes geografies i sectors. En aquest sentit, és significatiu que els dos primers motors econòmics, els EUA i la Xina, mantinguin un bon to de fons, malgrat que, certament, l’inici de l’any pot ser una mica me­­nys expansiu del que s’esperava a l’Amèrica del Nord. Així, als EUA, la combinació d’uns indicadors soft positius s’ha vist matisada per uns altres de caràcter real menys fa­­vorables, la qual cosa suggereix un 1T de creixement mo­­derat. Així i tot, no sembla que aquesta arrencada una mica més vacil·lant del previst comprometi unes perspectives favorables per als següents trimestres. Una similar lectura positiva de fons es pot fer del pols conjuntural de la Xina, on, malgrat les distorsions que sempre provoquen les festivitats de l’any nou xinès, la producció industrial i les vendes al detall van sorprendre de forma favorable. En definitiva, és raonable esperar que el bon ritme tingui recorregut, amb el suport d’unes condicions financeres que es mantindran àmpliament acomodatícies, d’uns preus del petroli en un rang raonable, tant per als exportadors com per als im­­por­­tadors, de la recuperació de grans emergents com el Brasil i Rússia i de la continuïtat de les bones taxes de creixement econòmic a l’Àsia emergent. A tot plegat cal afegir-hi la inèrcia sobre el creixement econòmic que es derivarà dels elevats registres de confiança empresarial i dels consumidors.

Arrítmia als mercats financers. Però, malgrat que el pulmó macroeconòmic funciona amb vigor, el cor financer es mos­­tra més erràtic. Després de molt de temps funcionant amb el que era, segurament, un excés de complaença, que es reflectia en una volatilitat invariablement baixa, en el 1T la inestabilitat ha tornat als mercats financers, propiciada per les expectatives d’una política monetària menys acomo­datícia i pels temors d’un gir proteccionista a nivell global. Així, després dels repunts dels tipus d’interès sobirans al gener i de les correccions borsàries del febrer, al març les principals borses internacionals van mantenir un comportament erràtic i van continuar patint pèrdues. No obstant això, mentre que, al febrer, les correccions borsàries van ser desencadenades per l’expectativa d’un enduriment més sever de la política monetària de la Reserva Federal dels EUA (Fed), al març les pèrdues van ser conseqüència dels anuncis d’augments aranzelaris per part de l’Administració Trump, tant al principi com al final del mes. Amb el focus d’atenció posat en la política comercial nord-americana, les reunions d’aquest mes dels bancs centrals van incidir poc en l’ànim dels inversors. Això va succeir tant amb la Fed, que va realitzar un nou increment dels tipus d’in­­terès de referència, com amb el BCE, que va donar pistes sobre l’apropament del final del programa de compra d’actius.

Europa, Espanya i Portugal, en bona forma. Europa, d’al­­tra banda, continua circulant per rumbs relativament plàcids. Les últimes dades d’activitat confirmen que Europa en el seu conjunt, i en particular les economies ibèriques, transiten per una fase dolça del cicle econòmic, que, en part gràcies a l’esforç de correcció dels desequilibris macroeconòmics, pot ser duradora en el temps. En aquesta mateixa línia de cimentar millor el futur econòmic del continent, cal celebrar la concreció i la confirmació d’un acord sobre el període de transició del brexit raonablement poc disruptiu per a les parts i l’acord de la Gran Coalició a Alemanya, que obre les portes a engegar els ajustos que necessita la UE, un context que, en certa mesura, compensa l’incert panorama polític italià. Ara com ara, i recuperant la proximitat geogràfica i temporal, els indicadors apunten que, a Espanya, el crei­­xement del 1T haurà estat similar al de la segona meitat de 2017 i que, de cara als propers trimestres, es preveu que el PIB mantindrà un ritme de creixement robust, impulsat per la continuada fermesa de l’activitat mundial, en especial de la zona de l’euro, i amb el suport d’unes condicions financeres acomodatícies, gràcies a la política monetària expansiva del BCE. A Portugal, la tònica també és favorable, ja que, a més de la persistència de l’expansió (el creixement del 2017 va ser el més alt dels últims 17 anys), es continua acumulant evidència que el patró de creixement és més equilibrat. En aquest sentit, cal destacar que la xifra de dèficit públic del 2017 de Portugal (el 0,9% del PIB, sense comptar la recapitalització de la Caixa Geral de Depósitos) ha estat netament millor que l’objectiu fixat. Aquest és el camí, no solament de Portugal i d’Espanya, sinó de tot Europa: créixer més, sempre que també es creixi millor.